gemmalloret, experience

ISTÒRIES HEXTRANYES: EL CASTELL DE COLLBATÓ

2012-01-31T19:17:00.000+01:00

"Pels vols del 1198 el noble que regia el petit feu de Collbató, Guillem de la Cartòdia -conegut amb el mot de Guillem el libidinós-, va manar fer una torre amb pedra seca de 120,9 llerts d'alçada(uns 60 metres) i una porta minumum per guaitar la zona del castell que era massa vulnerable i orientada a migdia. Però també amb l'ojectiu de cloure un presoner molt especial, que durant aquella època es va atrevir a apostatar contra la l'església pel fet que el seu ramat de 50 ovelles va ser extingit per un llamp descomunal sota el Serrat de les Garrigoses.

Ell va pensar que Deu l'havia castigat i va decidir, tot resolt, a renegar de la fe. Com n'era un vei força apreciat pel seu caràcter endolcit i aspecte nostrat no sabien com passar-li comptes. Això va no ser el pitjor doncs en uns dies va esbrossar a alguns més fins a atrevir-se a picar a les portes del castell i demanar l'apostasia, o les 50 ovelles que havia perdut.

En Guillem, molt encegat, va decidir separ-lo a ell del grup i empresonar-lo de per vida pel seu atreviment i insistència a desobeïr. Però també sabia que no n'hi havia presó de la que no fugís i no sempre de forma explicable, tant recolçat com estava pels seus veïns i veïnes.

La nova torre, que van batejar com l'"atther fie't" (l'home que no creia), la construiren fins a enraserar el cel amb ell dins. El capvespre de la primera nit se'l van trobar mort a aquell estimat pastor collbatoní, dins la seva cambra, amb una creu d'or travessant-lo i la boca plena d'escuma blavosa...

Cada any, quan era l'aniversari d'eaquells fets... la torre s'anava desgranant tota sola. El 24 de gener de 1251 va desaparèixer del tot encara que durant molts anys més tard la llum aurada de la creu enllumenava l'indret"

La veritat és que jo he vist freqüents espurneigs daurats per aquest veriqüeto, més d'una nit, però de cap manera crec que siguin dels perdonavides que van decidir ensotar-lo allà com a gest de clemència, sinó de la seva àurea que ens recorda i recorda un passat d'aquets Collbató tan oblidat pel temps i que ell, infinit, el fa present...".

COLLBATÓ!, LA PEL·LICULA...

2012-01-26T22:52:00.002+01:00

Ja podeu gaudir d'aquesta gran obra de gemmalloret, experience

http://www.youtube.com/watch?v=u1GCcVwrVHc&feature=youtu.be

gemmalloret, experience

2012-01-25T07:36:00.000+01:00

Recordeu!

Proper divendres, ESTRENASO... "Collbató!"

gemmalloret, experience

gemmalloret, experience

2012-01-21T21:37:00.000+01:00

Neix gemmalloret, experience. Un nou concepte d'entendre la cultura i de poder tastar-la amb els cinc sentits... En uns dies farem el llançament amb gran sorpreses i noticies.

La cultura de Collbató ha trobat un bon amic!

gemmalloret, experience

COLLBATO NEWS

2011-12-09T21:52:00.002+01:00

Davant l’aprovació per Junta de Govern de l’Ajuntament de Collbató, que en sessió del 5 d’octubre de 2011 va acordar la reserva d’un nínxol al cementiri municipal de Collbató per acollir les restes del gran mestre i collbatoní Amadeu Vives i, per això mateix, l’interès de materialitzar aquest propòsit per part de l’Ens municipal, el bloc gemmalloret, ad finem vol manifestar el següent:

DECLARAR que aquest acte per retornar les restes del gran mestre i collbatoni, Amadeu Vives, és particularíssim i indelegable i que només pertany a Collbató i els seus i seves i veïns i veïnes, escoltada la família, segons les circumstàncies que hi concorren tan de tipus legal com de rescabalament històric dels fets.

APREMIAR que en els treballs previs d’aquesta fita, sens dubte un acte lacerant de justícia històrica, s’atorgui sense recances el protagonisme a aquest poble de Collbató, i la seva família, i que la institució municipal o la d’altres forces polítiques que s’impliquin es limitin a facilitar i guiar el procés sense cap més altre afany per evitar situacions com les ja conegudes.

OPTAR per aquesta via de promoure el retorn de les restes del gran mestre Vives a través del concurs popular, despolititzant i desvinculant qualsevol intent d’apropiació indeguda per part d’unes institucions que només han de garantir la finalitat que es vol aconseguir, sempre en benefici de la socialització cultural i per enfortir els lligams de l’inconscient col·lectiu amb la realitat històrica de Collbató patrimoni universal de tots i totes els seus veïns i veïnes.

ESTABLIR un acord de col·laboració amb l’ actual titular de la concessió del dret funerari d’Amadeu Vives i Roig, l’entitat Orfeó Català, de Barcelona, que vagi més enllà de la subrogació o extinció de les seves obligacions legals. No només per solidaritat en les despeses sinó per evidenciar encara més la dimensió del nostre Amadeu Vives en una de les institucions culturals catalanes tan representatives com aquesta de la que essent fundador, ha d’immortalitzar-se en fets tangibles que vagin més enllà de la expiació de drets funeraris. L’orfeó Català ha de ser alguna cosa més que un invitat de pedra en tot aquest procés.

GARANTITZAR que l’homenatge públic al collbatoni més universal del nostre poble, l’Amadeu Vives i Roig, acontenti les expectatives dipositades per Collbató després de tan neguit i frustració generats innecessàriament en aquesta controvèrsia. Que els actes, fent costat a la seva memòria, tinguin com a eix central els seus valors, la seva obra i el vincle natalici amb Collbató i s’atengui amb tot respecte les indicacions de la seva família.

gemmalloret, ad finem

LAMENTABLE!

2011-11-06T09:50:00.001+01:00

La resposta de COLLBATÓ a l'inventari patrimonial que s'ha fet, és esgarrifadora.

COLLBATÓ ha demostrat, sacrificant una de les seves cases antigues que no tot ha de ser fer llistats i morir de l'èxit... de ser el poble dels voltants que més béns en té. Ningú com el nostre poble per dir-nos que hi ha una realitat que va més enllà de posar-se medalles i fer boniques ponències sobre tot el que tenim. Una lliçó que té molts precedents i que demostra la llunyania intolerable que molts polítics passats i actuals han tingut, tenen i en tindran... amb un poble que només demana: RESPECTE. És ben cert que la pluja ni altres meteors tenen la culpa del que ha passat sinó la manca de previsió, la poca empatia i el vendre la pell del llop abans de caçar-lo.

COLLBATÓ ha trepitjat merd... amb aquests que només escalfen cadires, no fan la feina que pertoca i/o "no estan ni se les espera" en tot això del patrimoni secular del poble. Faig constar la meva més absoluta reprovació a aquests fets i demano als responsables municipals que posin fi a aquesta desidia que està convertit COLLBATÓ en els Monegros del Baix Llobregat.

Escoltin vostès: "un dia marxaran del càrrec facin per que se'ls recordi pel que han fet i no per el no han fet".

Gràcies!

GEMMALLORET, A LA XARXA!!!

2011-10-29T20:26:00.000+02:00

Els nostres equips han treballat durant setmanes per inserir el nostre espai en la xarxa. Des d'ara ens podreu trobar, també a TWITTER i FACEBOOK. GRÀCIESSSSSSSS

COLLBATO 1943

2011-10-21T20:02:00.000+02:00

Amics i amigues!!!

Estem intentant treure endavant el cinquè capítol d'aquest gran èxit de collbaTVó, la televisió de Collbató. Tenim gairabé tot el material preparat per fer-ho, però malauradament un dels nostres guionistes i productors té una oferta millor en un altre televisió nacional i vol deixar-nos.

gemmalloret, ad finem ha fet una contraproposta de molts zeros i estem a l'espera que torni.

Collbató no té preu!

ANGELETA: AMOR I MÀGIA

2011-10-11T21:33:00.000+02:00

LA
PRIMERA
SÈRIE
DE
collbaTVó,la televisió

JA TENIM PUBLICA EL TERCER CAPITOL!!!!

ANGELETA: AMOR I MÀGIA

OTTO VON NUBTERG, EL PILOTO ALEMAN

2011-10-08T22:42:00.001+02:00

ESTRENASO!

JA TENIM LA SEGONA PART, .
...
Com sabeu... a finals de la segona guerra mundial, els alemanys van intentar portar a terme la coneguda OPERACIÓ MANSUET. Doncs no els va sortir prou bé i COllbató va quedar destruit!

Ara tenim la segona part, on coneixerem al pilot alemany que va arrasar Collbató!

No us la perdeu!

gemmalloret, ad finem

OPERACIÓ MANSUET

2011-10-02T16:39:00.002+02:00

URGENT!

AVUI, A LES 18 HORES!!!

'OPERACIÓ MANSUET'

Una història colpidora que canviara la teva vida... Avui a collbaTVó, la televisió de Colllbató.

GRAN ESTRENA MUNDIAL I UNIVERSAL!!!!!!!!

gemmalloret, ad finem

QUINA PASSADAAAAAAAAAAAAAAAA!

2011-10-01T22:08:00.001+02:00

Estigueu atents/es doncs la propera estrena de gemmalloret en serà un 'top manta' impresionanttttttttttttttttttttttt!

Només per collbatóPATES molt malalts per Collbató, jajaja...

Falten pocs dies, segur!

gemmalloret.blogspot.com

NOVA ESTRENA, A CTV!!!

2011-09-28T21:21:00.000+02:00

En uns dies podreu gaudir d'una estrena a collbaTVó, la televisió de Collbató. Es tracta d'un treball d'investigació, en el que han treballat durant mesos els nostres millors professionals. Uns fets que van passar als anys 40 i que, gràcies a gemmalloret, veuran ara la llum. Heu d'estar molt i molt agraïts i agraïdes a aquest bloc de Collbató, val? Si no fos per ell, mai estarieu informats com cal del passat, present i futur...

Ben aviat, sigueu pacients!

NO ENS TOQUEU ELS "EGGS"...

2011-09-24T22:14:00.000+02:00

El govern de CIU està preparant una llei per ferir de mort els petits ajuntaments, pel cas també COLLBATÓ. Amb la cançó... de la crisis tenen previst que aquestmuncipis deixin de tenir moltes competències que tenien fins aleshores.

Despersonalitzar d'aquesta manera el món rural, potser tindrà conseqüències irreparables.

Pensa-hi!

AD FINEM...

2011-09-23T22:15:00.000+02:00

Ja hi som!

Hem estat uns mesos de recolliment a una ermita de la muntanya de Montserrat, pensant en volsaltres.

En aquest temps... hem rebut milers de e-mail demanant que tornem i així ho fem. Ens necessiteu, som imprescindibles per Collbató. Sempre ha estat així.

Gràcies

ESTEM A PUNT!

2011-09-21T00:35:00.000+02:00

Ja ens hem posat les piles, nois i noies... Estem treballan de valent per rellançar aquest bloc, sempre pensant en Collbató.

Ben aviat en tindreu noticies, val?

equip gemmalloret

AD FINEM...

2011-08-22T23:47:00.001+02:00

Més que mai, se'ns fa necessari tornar. Alguns esdeveniments recents, els que ja han passat, però especialment els que ens han de venir... posen en evidència que hem d'estar presents.

Per aquesta nova etapa només volem deixar clar una cosa: COLLBATÓ.

Continua sent el nostre gran valor i ho demostrarem novament.

gemmalloret, ad finem

FINIS GLORIEM...

2011-05-08T23:31:00.002+02:00

TANQUEM LA BARRACA...

MOLTES GRÀCIES I FINS SEMPRE!!!

CAMPANYA INSTITUCIONAL GEMMALLORET....

2011-04-29T19:33:00.003+02:00

Mentre tots els partits es dediquen a maxacar-se..., gemmalloret ha començat una campanya institucional per promoure el vot el proper 22 de maig. Què com ens atrevim a fer-ho?

Jajajajajjajaj

No ens coneixeu encara,EH?

gemmalloret

COLLvotó!!!

2011-04-17T16:41:00.004+02:00

Siguem justos i justes... La política no és necessària, però si els polítics i polítiques. Són un mirall on reflectir-nos per a ser perfectes... o no. Ells i elles carreguen a sobre seu totes les virtuts i tots els defectes humans (encara que alguns i algunes es pensen que també, el divins...). Us hem preparat un petit movie track per fer-vos reflexionar... Ep, recordeu que a Can gemmalloret no demanem el vot per a ningú, faltaria més!!! Ho sentim pels que si ho pensen.... jajajajjajaj.

http://www.youtube.com/watch?v=sprTVnPcGm0

gemmalloret ho sap i ho vol demostrar:

A què si???

QUINA PRIMAVERAAAAAAAAA!

2011-04-16T19:23:00.002+02:00

Eing!!!

Quin cap de setmana, deu meu... Ja es comença a notar la primavera i les eleccions locals del proper maig. No obstant, recordar-vos que moltes de les tècniques que es venen fent servir ja les vam innovar nosaltres. Un exemple: youtube. I en aquest sentit, dir-vos que hem arribat a les 5000 descàrregues de les nostre superSUPERsuper produccions.

Som els primers, sempre per davant!!!

gemmalloret, collba-tots/es

NOUS PROJECTES...

2011-04-13T17:22:00.001+02:00

No sabem vosaltres però a Can Gemmalloret no n'hi ha de crisi. És més estem treballant com mai. Gràcies a l'ampli suport social que tenim... ens hem proposat tornar a sorprendre tothom. En uns dies podrem saber-ho, fins i tot nosaltres... jajajjaj

Ep, de "buen rollo", eh?

EL BUENAZO DE ERNIE...

2011-04-05T20:52:00.002+02:00

Según noticias provinentes de los EEUU, el senador demócrata por Nebraska Ernie Chambers presentó hace unos meses una demanda judicial contra Dios: !y fue aceptada a trámite¡ Le acusó a cajas destempladas de ser colaborador necesario de infinitos desastres y sufrimientos entre los humanos. “Por qué Dios iba a escapar a la justicia terrenal si yo puedo impedirlo”, debió pensar el buenazo de Ernie.

Aunque, contra lo que pudiera creerse, su afán por restablecer la justicia total en este viejo planeta del sistema solar, evolutivamente conchabado con toda suerte de cataclismos naturales o provocados, quedó corto. Va a ser que sí. Su intento de pragmatizar el derecho natural llamando a capítulo al Altísimo sin más, es simplemente insuficiente. Sí, tod@s esperábamos más de este embrión agostizo de boy escouts para solucionarnos el asunto. Y cuando digo tod@s, quiero decir el mundo al completo. ¡Una oportunidad así no se puede desaprovechar, Ernie!

Aparcando por pudor sus desacuerdos particulares con el Todopoderoso, por cuestiones seguramente que poco capitales y de segundo orden, deberíamos poder saber aquí y ahora el origen cierto de su atrevimiento en patentar la iniciativa de salvar a la Humanidad del azote, del imperio absolutista, de la insania despiadada... de Él. Pues ya venía siendo hora que alguien se acordara –acaso Ernie- de los miles de millones de personas sometidos a las hambrunas, las guerras... y pida cuentas -aunque el referido no esté físicamente entre nosotros.

Ernie, así pues, nos ha dejado un mal sabor de boca en su vano intento. Su método deductivo aplicado al caso, mediante el cual ha conseguido hacerse publicidad gratuita y poner nombre al actor de tantos horrores humanos, no ha sido bastante. Y es que no era necesario levantar la vista tan arriba, sino abrir bien los ojos y buscar en un sitio más próximo si de verdad quería asegurarse que sus iniciativas judiciales sentarían en una silla al/los verdadero/s responsable/s de muchas de las desdichas que nos aquejan. Tan cerca, tan cerca... como en su propio país, promotor/es de infinidad de acontecimientos nefastos sin la visa de las deidades de turno.

Y la pregunta está servida: ¿tenemos en Collbató "buenazos" de esta ralea que altruístamente son capaces de sorprendernos con cualquier cosa por darse/darnos notoriedad a costa de lo que sea?

Equipo Gll

Anna Úbeda, el treball ben fet!

2011-04-04T21:39:00.002+02:00

Una vegada conegudes les novetats entre els candidats i candidates de les formacions polítiques que es presentaran a les properes eleccions municipals del 22 de maig, crec que cal parlar de l’Anna Úbeda, actual regidora d’Hisenda, Urbanisme i Medi Ambient de l’ajuntament de Collbató.

L’Anna no només representa un exemple de llibre alhora de fer política a Collbató si no una de les més fermes apostes a ocupar l’alcaldia pels propers quatre anys. Ningú dubta que ha estat un dels puntals del darrer govern local, que des de la regidoria d’Hisenda, Urbanisme i Medi Ambient ha aconseguit revertir els comptes municipals d’una autèntica situació de fallida a un creïble sanejament que obre camí cap un futur menys incert.

Perseverant, metòdica i constant ha dut a terme una tasca titànica feta des de la coherència, i en un context de crisi econòmica de vertigen, que ha tingut com a eixos principals de solvència (credibilitat): la congelació d’impostos, l’ajust de la despesa davant la reducció d’ingressos (estalvi net), execució d’inversions realistes, no comprometre’s a assumir deute i pagar als proveïdors en els terminis compromesos -com bé resumeix ella mateixa, en un article en COLLBATO INFORMA.

Estem davant d’una candidata que té una contrastada i brillant preparació professional i acadèmica i l’experiència de molts anys en el nostre poble: coneix perfectament Collbató i a la seva gent. Es pot assegurar que és la política millor valorada en els últims temps, tal i com es va posar en evidència en una enquesta d’un conegut bloc del poble, fa pocs mesos. Un carisma guanyat per una guanyadora a qui una gran majoria de veïns i veïnes li reconeixen la seva eficàcia i estil proper. Si durant aquests darrers anys el desgast d’enfrontar-se a la oposició bel·ligerant del GIC i altres forces ha recaigut especialment en l’actual alcaldessa, la senyora Josefina Martínez, en ella ha estat l’esforç per fer arribar la seva gestió econòmica i responsabilitat pública on calia. I ho ha fet, i tant que si!

El seu tarannà humà, també suma. Sabem de la seva afabilitat, aficions personals, valors i també de l’arrelament a Collbató des de la seva infància. I com d’aquests primerencs contactes va esdevenir una estima pel poble i els seus veïns i veïnes participant de forma activa en la vida social i política. Un compromís que ha mantingut esforçadament fins al final com a servei davant tots i totes els qui hi van confiar en ella i amb el que pot alliçonar orgullosa a qui vulgui sense pestanyejar.

L’Anna és la perfecta alcaldable davant un Collbató imperfecte on ara toca conjuntar rigor i experiència en els afers econòmics i la sensibilitat i entesa amb el veïnat per mirar al futur amb respecte. El fet que determinats membres de l’agrupació socialista hagin apostat per una escissió, enforteix sens dubte el seu projecte que segueix recolzat per una majoria fidel que no l’ha deixat en cap moment.

Ella representa l’estabilitat d’un nou cicle sense daltabaixos per poder conduir Collbató més enllà d’aquesta depressió econòmica que no acaba mai. El seu caràcter obert i dialogant n’és una garantia i obre un infinit de possibilitats per impulsar un nou programa de govern amb el màxim de consens amb altres formacions, si cal. La seva il·lusió és Collbató i la nostra també.

Així es fa, Anna, felicitats!

BRUIXA!!!

2011-04-03T23:29:00.000+02:00

Un dels èxits de gemmalloret: NA MELUSINA SUNYER, LA CALLERA DE COLLBATÓ

Vinga, vinga... que no fa tanta por, jajajjaja

Salutacions!

http://vimeo.com/21887549

gemmalloret, cada dia una mica més (+++++++)

2011-04-03T22:30:00.001+02:00

En unes hores hem rebut més de 70 visites, en el nostre bloc. Sens dubte tot un èxit que supera amb escreix al seguiment que s'ha fet en aquest dia a altres noticies, com ara: LA MARXA DEL ZP, LA VICTORIA DEL BARÇA, LA GUERRA DE LIBIA...

Som els millors, eing!!!

NUEVOS TIEMPOS PARA LA LIBERTAD

2011-04-03T18:39:00.002+02:00

El resurgir del derecho internacional, alguno de cuyos arietes más significados cabe ubicarlo en España, ha conseguido superar su lastre demagógico para situarse en una dimensión perceptible ante la sociedad. Lo que en otros tiempos pudiera haber pasado sin más como una suerte de arrebato megalómano del mandatario de turno – los eufemísticamente llamados daños colaterales-, hoy es una realidad realmente incómoda allí donde la barbarie tácita o explícita ha sido o es moneda común. Así pues, arrogarse cargos vitalicios rebosados de derechos y prebendas, los idílicos limbos legislativos de punto final, el exilio a países encubridores y otras rarezas ahora, cuando menos, resultan difíciles de justificar en un contexto social mejor formado e informado.

En este sentido, hoy por hoy, a casi nadie extraña que pueda pedirse encausar a los mismísimos presidentes de los EEUU o de Inglaterra por sus fehacientes desmanes en Irak u otras zonas del planeta, como muestra de deshago. Quienes alientan ese deseo están asentando un nuevo orden social, harto diferente al que hemos conocido, donde la libertad es más plural y tangible. También suma a este clamor la infinidad de oenegés que combaten las miserias del capitalismo, los miles de manifestantes que hace unas semanas demandaban aquí una vivienda digna en pleno debacle especulativo inmobiliario y todos cuantos exigen ejercitar sus derechos sin discriminación. La verdadera importancia que este resurgir de las bases de la sociedad civil lleva aparejado, cada vez más actual, es su afán de consolidar el protagonismo específico del individuo y sus características idiosincrásicas frente a la atomización secular e insostenible de gobiernos pandémicos sin acento. Es lo que viene llamándose paradigma de la individualización del sistema, con sus nuevas perspectivas de reparto y ejercicio del poder. Internet, al margen de fiascos y desconfianzas, es sin duda ese baluarte que ha cambiado nuestro mundo sin que parezca haber cambiado nada, acostumbrados otrora a catarsis sobre la base de revoluciones civiles o ruido de sables. Irrenunciable y necesario para muchos, amenazante para otros.

IIIr PREMI DE MICRO CURTS EADA COLLBATÓ 2011

2011-03-30T23:54:00.000+02:00

Sant tornem-hi!

Novament, i gràcies al patrocini d'EADA COLLBATÓ i la col·laboració de l'ajuntament de Collbató, es convoca per tercer any consecutiu el premi de micro relats.

És un plaer compartir aquesta bona noticia amb tots i totes vosaltres.

Moltes gràcies.

HOUSTON, TENEMOS "DOS" PROBLEMAS...

2011-03-23T16:30:00.005+01:00

"Son las 6,45 AM y como cada mañana salgo de Collbató, con un subidón de estrés y el café y las tostadas vacilándome por el esófago, hacia la estación de RENFE más cercana. Compro mi billete lanzándome a la carrera por el andén para no perder el convoy que acaba de recibir la señal de salida. Entro en el último vagón, que rebosa de pasajeros somnolientos, casi sin aire en los pulmones. A los diez minutos de trayecto el tren se para en mitad de la nada. Por las ventanillas solo se adivina en el horizonte la tibia luz sépia del amanecer filtrada por los glamurosos cristales tintados. Pasa el tiempo y ni nos movemos ni nadie explica qué ocurre, porque seguramente lo normal es que ocurra lo que ocurre. Alguien exclama "!ya estamos otra vez con lo de siempre, me-cago-en...¡.

Necesito aire. Pienso que igual veo cosas que en realidad no suceden, pero sólo lo pienso. Me relajo, aunque sólo hasta que una señora estornuda a diez centímetros de mi cogote y me inocula una cepa completa de vírus. !Lo que me faltaba! El revisor aparece entonces por uno de los extremos del convoy con una mueca en la cara. Un chico le restrega que va a llegar tarde al trabajo, al que se unen varias personas más que, por ese u otros motivos, se resisten a no perder la oportunidad de ponerlo tíbio al susodicho. Al poco, el clamor da hasta miedo. Sabe que diga lo que diga no va a ser suficiente y prefiere callar. Y otorgar. Pero sólo hasta que alguien se acuerda de sus muertos... Se gira, da un portazo y desaparece por donde vino.

Saco mi ordenador personal y empiezo a escribir una queja en un tono no apto para cardiacos para enviársela por e-mail a algun responsable como desayuno. Alguien debe saber qué está ocurriendo en cercanías de RENFE. Cuando acabo mi carta busco un destinatario adecuado. Enseguida me doy cuenta que debo apuntar alto, nada de departamentos de reclamaciones u otras panemas. ¿La Casa Real?: sí. Sólo enviarlo siento una paz interior inenarrable, la sensación de haber cumplido como ciudadano. Inesperadamente, dos minutos más tarde, recibo una respuesta que me deja atónito:
-Pero que se piensa usted, que yo no estoy quemado...

Cierro el portatil y me sonrojo. Compruebo que nadie se haya dado cuenta y, aliviado, decido llamar por el móvil al trabajo para anunciar mi retraso. No sé cómo me lo monto que se me cae al suelo y se descuarajinga. Me esfuerzo por no arrancar en histeria y mandar de una put.. vez al put... tren al put... carajo, pues convengo que si lo hago todavía estoy dentro y... Cierro los ojos, inspiro y me repito que todo es un sueño y que cuando los vuelva a abrir estaré tomando unas cañas con Míriam, en el bar La Torre. Es tan real mi deseo que llego a oler la acidez de la cerveza y a notar su esponjosa espuma cosquilleándome la nariz."

!Ah¡ efectivamente ha sido un sueño, qué suerte...

Son las 6,45 AM y como cada mañana salgo de Collbató, con un subidón de estrés y el café y las tostadas vacilándome por el esófago, hacia la estación de RENFE más cercana. Compro mi billete lanzándome a la carrera por el andén para no perder el convoy que acaba de recibir la señal de salida. Entro en el último vagón...

!Madre míaaaaaaaaaaaaaaaa!

ISTORIAS HEXTRAÑAS

MORIR EN COLLBATÓ...

2011-03-18T22:05:00.003+01:00

No tiene ninguna importancia lo que vas a leer pero hace unos días, paseando por un pequeño sendero próximo a Collbató, encontré un gorrión (Passer domesticus) muerto entre unos hinojos. Tenía el pico abierto en par, un ala quebrada del revés y le faltaban algunas plumas retrices. Su imagen, inapreciable para este mundo de grandes calamidades... , era seguramente intranscendente pero no podía dejar de pensar en él como acto póstumo.

Ayer por la tarde, volví a acercarme a ese lugar funesto. Ya no estaba allí y desesperado rastreé las inmediacionones sin éxito. Para no sentirme mal, quise pensar que había recobrado la vida y emprendido el vuelo, pero no lo conseguí y aquella avecilla siguió aleteando en mi mente como queriendo decir algo. Esta mañana al despertar no he podido evitar escribir este artículo sobre ella. Creo que debo hablar de su heroicidad y sacrificio por todos nosotros, sí. Por una parte resaltar su capacidad para discernir sobre la naturaleza que la rodeaba eligiendo para sí este lugar único. También por soportar con gallardía, seguro..., trampas, disparos, plaguicidas, pedradas, etc. de algunos que entre nosotros se hacen llamar humanos. Pero sobre todo, sin duda, por adornar con su gracil alegria y alboroto un paisaje rural y urbano arrebañando migas de pan o semillas silvestres de los campos y bosques, con sus gorgojeos prosaicos. Habrá otras de su espécie, pero ella ya no. Y lo lamentó profundamente después de haber compartido tanto por tan poco.

Y trascenciendo estas paradojas cotidianas a nuestro orbe mundanal...creo que lo acontecido puede ayudarnos a ocmprender parte de nuestra existencia. En un plano profundo nos deberíamos defirnir como seres eternos, pues todo lo que hacemos creemos que perdurarà... En cambio, en el día a día (entre tú-y-yo) vivimos en un pueblo, Collbató, al que hemos vencido en sus tradiciones y pasado, al que hemos acorralado en sus bosques y tierras de cultivo, al que negamos un futuro en el que su identidad esté presente. Porque estamos convencidos que somos tan poderosos que ignoramos que el msimo poder puede podernos y hacernos débiles. Débiles para entender incluso que algo tan en apariencia intranscedente como la muerte de ese gorrión quizá sea lo más importante que ha pasado entre nosotros que sin conciencia consumimos por un igual lo que fuimos y lo que no somos, sin llegar a ser... nada.Tres segundos después de haber leido este escrito, lector/a, no quedará nada, todo se olvidará y la vida -sin nuestro pequeño gorrión- seguirá igual. ¿Qué te apuestas...?

¿Sabes qué me paso hace unos días?...

ES VEN...

2011-02-14T22:23:00.000+01:00

Immm...pressionant ocasió per apocalipsi total.

Es ven preciós planeta blau marí totalment destrossat, per entrar-hi a morir. Ideal per a alienígenes sense escrúpols, de 510.066.000 km2 de superfície (dels quals, 510.065.999 km2 estan requalificats per a construir-hi adossades i camps de golf), amb grans possibilitats de convertir-se en pols còsmica a causa d’una més que previsible hecatombe nuclear.

Situació cèntrica. En tercera línia orbital, la millor zona del sistema solar, entre Venus i Mart. Espectaculars vistes a quatre vents a la Via làctea, quan els persistents núvols de boirum i els centenars de satèl·lits que orbiten ho permeten. A tan sols 147.090.000 km (en periheli) i 51.800.000 km (en afeli) dels socarrimants 15.000.000° C del nucli incandescent del Sol.

Bona comunicació. Extensa xarxa de rodalies de RENFE que sempre fan tard, excepte quan per errades humanes o tècniques arriben a l'hora i et treuen de polleguera perquè ja comptaves amb el retard...

Planeta seminou. Només 4.600 milions de anys d’antiguitat. Recentment reformat de pol sud a pol nord, mediambientalment i urbanísticament, seguint ¾i fins i tot superant¾ les depurades tècniques marbellís de tipus malaia (sota la supervisió i direcció tècnica del mestre dels mestres, "Paco el Pocero”).

Distribució modular. Cinc grans continents totalment superurbanitzats i habitats per tan sols 6.398.000.000 milions de persones, amuntegades en centenars de països de diferents dimensions i dissenys. Cuina i banys equipats amb àmplies canonades que aboquen directament als rius i mars sense restriccions ni problemes administratius rellevants. Antic rebost en el subsòl, actualment esgotat de qualsevol recurs natural possible i en constant i perillosa alteració sísmica.

Decoració personalitzada. Tot exterior, acabats d’alta qualitat amb paviments d'e-porqueria, ciment comú a l’amiant i detalls en cancerigen PVC dins i fora dels abocadors incontrolats. Cortines de fums tòxics i gran varietat de catifes flotants en zones nobles d’arreu, a escollir entre els tons iridiscents dels vessaments químics o els enfosquits dels hidrocarburs. Bany amb innovadors avantatges que incorpora pluja àcida real i sauna amb altes concentracions de SO2, CO2, CO, NO, hidrocarburs i partícules vàries.

Molt lluminós de dia (de nit). I també encara que estiguem acotxats sota els llençols amb els ulls clucs, gràcies als fascinants efectes de la radiació concentrada que travessa qualsevol material o teixit des de l’explosió encadenada de 999.999 centrals nuclears que tothom creia que eren simpàtics hotels per passar-hi les vacances.

Climatització automàtica amb comandament a distància. Calor sufocant garantida tot l’any i puntes esporàdiques de fred a l'hivern, només per congelar les collites de fruites i verdures just quan germinen, model terrícola patentat “Canvi Climàtic Forever”.

Tancaments i insonorització. Atmosfera estanca segellada amb "capa d’ozó” sense homologacions ni garanties oficials.

Impressionants zones comunitàries privades. Nombroses piscines abissals oceàniques i marítimes (de 361.419.000 km2, 2,70.9% del total) i amplis terrenys eixuts (de 148.647.000 km2, 29,.1% del total), gairebé lliures de problemàtiques espècies protegides i/o en perill d’extingir-se.

Despeses comunitàries mínimes. Oferta: si compreu abans de finals de mes us obsequiem amb un lot especial d’armes de destrucció massiva amb què millorarareu eventualment les condicions de convivència de les zones comunes (per envair aquells territoris que sempre desitjàveu i us feia mandra, acabar amb la crispació endèmica, augmentar els danys col·laterals sense ensopir-vos, etc.).

Aparcament i traster. Satèl·lit lunar molt a prop, uns 384.500 km2 de mitjana, amb capacitat per a nombrosos vehicles que no troben aparcament.

Facilitats de pagament. Valorem el seu planeta com a entrada i li facilitem la venda. Ideal per a invasors ¾vull dir inversors.

Facilitats de venda i preu adaptat: Valorem el seu planeta com a entrada i facilitem la seva venda. Preu 1000 euros, ajustable segons les seves possibilitats: mil·leuristes, 999 euros perquè no rondinin; okupes , 0,1 en solidaritat i bon rotllo amb els primers; inversors 1000 euros + 1000% en concepte d’especulació, fot-li!
Què fas que no truques?

COLLBATÓ

2011-02-08T15:45:00.003+01:00

Els debats interns en les formacions polítiques són un símptoma de bona salut que facilita la renovació i evita vicis de tots i totes coneguts. Que el PSOE de Collbató estigui incurs en aquest debat no és només una bona notícia , és un esperat SENYALde maduresa organitzacional la catarsi deixarà pas a nous i renovats projectes. Per tant, necessaris.

El període que està pròxim a vèncer ha estat marcat pel personalisme i la manca de compromís d'algun dels seus dirigents. Conseqüència d'això tots hem vist amb inquietud un equip de govern afeblit, castigat no tant d'una oposició imaginativa, sinó per la poca solvència de part dels seus membres a l'hora de mantenir-se en els seus càrrecs i donar per bo el programa pel qual havien estat designats i designades.

La situació de crisi global, localment aguditzada per expectatives hiper extasiades, ha condemnat definitivament un projecte polític que es prometia fàcil ... L'anhelat "mannà" de les Ginestreres, una expiació cap al benestar total de la població, s'ha diluït en una marasme d'artificis i premisses que no porten enlloc. Simultàniament, una carrera plena d'accelerades ha aconseguit contenir la despesa sense poder augmentar els ingressos, en una economia local sense iniciatives i dependent d'un model depredador del territori.

A casa PSOE encara queda furor ... per liderar un nou cicle. Serà una etapa difícil en la qual els guanyadors hauran de continuar el sanejament de les arques municipals (reducció de la despesa corrent) i l'increment d'ingressos a través d'idees diversificades i innovadores. Una economia local sense aquest últim ressort, llastarà encara més el seu futur. A l'altre extrem, el gran opositor, el GIC, haurà de demostrar que durant els últims anys en banqueta ... ha fet els deures i pot prestar un servei a Collbató.

No hi ha dubte que les properes eleccions seran les més apassionants dels últims anys. Però igualment és inqüestionable que els electors i electores de Collbató cada dia són més exigents i no es conformaran amb simples promeses. El vencedor de les eleccions ha de ser Collbató, aquesta vegada.

EL RACIONALISME DE FERRER I GUARDIA

2011-02-06T18:32:00.002+01:00

"L’ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal".

Davant el catatònic del model educatiu de l’Espanya grisosa de la Restauració, l’avantguardisme radical i provocatiu de Ferrer i Guàrdia enllumena nous horitzons impulsant un projecte racionalista a traves de l’escola moderna que ell mateix funda al carrer Bailen, 70, a la Barcelona de 1901. Treballar en la línia de les teories entorn a l’educació integral del francès Paul Robin, per tal d’aconseguir arribar a un coneixement integral sense motllos -no nomes instrumental-, amb la persona com a eix d’aquest procés, on prenen força el valors ètics, físics i emocionals,. Tot un paradigma pels temps que hi vivim, se’ns dubte.

L’obra de Ferrer i Guàrdia cerca la llibertat des de la llibertat de l’aprenentatge, en el sentit més extens del concepte, com el gran repte en un context social i polític autoritari i de poques al•legries innovadores. Per aconseguir-lo, pren com a unitat de mesura el que fan i aprenen els nens i nenes des d’una cosmovisió integral del coneixement, no limitativa de les seves capacitats i potencialitats: interacció social en medi obert sense exclusió de gènere, avaluacions sobre el procés no dels resultats, eliminació dels incentius o penalitzacions en les qualificacions acadèmiques, etc. En definitiva, una plasmació expeditiva del progressisme i humanisme consolidat de les darreries de segle XIX per combatre l’agonia letal del model educatiu hereu d’una convulsa societat massa vinculada al confessionisme religiós i altres especulacions heurístiques. Una idea, si més no, que tenia els seus orígens en noves necessitats del poble i qui s’adreçava ell –les classes socials- amb propostes que, pels temps que hi corrien, semblaven d’autèntica boixaria.

Es pot concloure que, en aquesta etapa històrica carpetovetònica dominada per les ombres de l’autoritarisme sociopolític,, pensar i actuar així no era gens ni mica fàcil. Tampoc ho és ara, apreciats lectors i lectores, a l’aixopluc d’un sistema democràtic suposadament consolidat i garant de satisfer les expectatives posades amb ell pel que fa a l’educació. I es que encara no hem aconseguit un model educatiu que respongui a les necessitats socials reals, dilapidant el llegat d’en Ferrer i Guàrdia i altres, sense un benefici clar: es a dir, no som mes lliures per allò que sabem, sinó presoners de l’angoixa de no saber cap a on anem. I pels que pensen que si el tenim, un referent educatiu satisfactori, dir-los que es tal la seva feblesa i vulnerabilitat que només bufa el vent de ponent....

Cap a on anem orfans d’idees, amb idees òrfenes de sentit de la realitat? De que ens serveix l’alliçonament i els idearis de notables com ell –Ferrer i Guàrdia- per aconseguir, a traves de l’educació, un món amb persones mes lliures? La resposta no està en les promeses polítiques, totes elles agosarades en propòsits i escassos resultats segons veiem, sinó en tu, lector i lectora, si llegida aquesta opinió t’has imaginat per uns segons dins d’una de les aules del Ferrer i Guàrdia sentin-te impagablement lliure.

Nosaltres ho som, es clar...

Equip Gll

RECICLATGE?

2011-02-03T22:24:00.002+01:00

"M’afegeixo a aquesta bonior que vol reciclar aviat i bé... i us aporto una idea que potser trobareu d'allò més interessant... Mireu, en alguns països més desenvolupats que el nostre (Catalunya, es clar...) a banda de diferents contenidors per reciclar paper, vidre, matèries orgàniques, roba, llaunes, etc... tenen un altre de color transparent i aparença antropomorfa (forma humana) per posar-hi polítics/ques.

Si, si... he dit per posar polítics/ques.

No ho se segur però entenc que aquests contenidors de reciclatge després els venen a recollir i que, amb els/les polítics/ques que hi conté, es fa alguna mena de tractament de xoc (!!!) per poder tornar a reaprofitar-los (pura estratègia medi ambiental de "tot a cent" per afavorir una “convivència neta”, no us penseu res més...). Allà se’ls deu explicar la història del poble, se’ls hi dona alguna classe de protecció de la biota i la biodiversitat en un pis-pas, unes lliçons perquè n'aprenguin a comunicar-se millor amb els veïns sense necessitat d'utilitzar tècniques tant expeditives com el JAMES BOND, a reconèixer errors i horrors, etc. etc...

Em consta que molts d’aquest polítics i polítiques tornen a tenir una SECON LIFE en política i acaben sent allò que tothom desitgem: uns veïns exemplars amb la missió institucional de tenir contents al major nombre de veïns possible. Però malauradament no tots/es poden ser reciclats... SNIF, SNIF. Aquests casos “paradigmàtics" se’ls pot reconèixer molt fàcilment pel carrer perquè van de “sobrados”, freqüenten les cantonades del poble propiciant-ne enrònies, parlen en els bars com a bocamolls o, fins i tot, arrosseguen la seva dèria més enllà de l’humà i diví.

Penso que fora bo posar-los en Collbató, aquests contenidors. "

ISTÒRIES HEXTRANYES

Ser o no ser, de Collbató...

2011-02-01T23:35:00.001+01:00

Una explicació plausible n'assegura que "els homes tenen els mateixos costums i els mateixos mites en parts diferents del món, perquè existeix una base comuna que resideix en la psique dels homes d'èpoques i societat diferents, que el seu origen no està en la transmissió cultural, sinó en les sensacions i emocions que han sofert els homes al contemplar coses com el cel blau, el sol, la lluna, la nit…, o en la mateixa estructura del cervell humà, concretament de l'inconscient." (L. Wittgenstein, “Observaciones a La rama dorada de Frazer” Ed. Tecnos, Madrid, 1992, trad. Javier Sádaba).

Aquestes afirmacions, basades en les teories del carismàtic Jung, podrien aproximar-nos perfectament i des de la vesant intrapsíquica a la qüestió de com és que persones de diferents procedències i cultures poden estimar i fer seu un indret determinat, pel cas Collbató. Conceptualitzacions que entrarien en disputa amb els qui pensen que el sols fet d'haver nascut o estar arrelat per diferents generacions és una garantia davant els anomentats eufemísticament: NOUVINGUTS.

Com tots sabem... potser molts dels que no fa gaire anys van arribar a Collbató han demostrat ser prou conscients i capaços de protegir aquest petit poble dels voltants de Montserrat, que no pocs collbatonencs "de tota la vida" i les seves ànsies de "fer caixa" han dilapidat. Encara que quan algú vol salvar res, abans s'ha de saber amb quines conseqüències.

Caldria reflexionar, no?

POUM QUÈ...

2011-01-27T15:14:00.003+01:00

“Fa un temps vaig haver de fer venir a casa a un expert del disseny urbanístic i ambiental perquè volia ampliar la casa i els jardins. Necessitava que m’ aconsellés què havia de fer per ser d'una vegada l'enveja de tot el barri. Sabia que aquest somni em costaria molts diners, però era igual: “que corra la pasta!!!”

Els problemes van començar quan vaig veure que no tenia la quantitat brutal que m’exigia i vaig haver de demanar prestada la major part dels diners a una bona amiga (la Dipu).

La veritat és que aquest professional va arribar, va mirar la casa, va prendre algunes mesures i va parlar amb els veïns, però va ser en aquell moment que em vaig adonar que no podria pagar la meva part (no cash!!!). Que tenia altres despeses més importants: la llum, l’aigua, etc.. Llavors, aquest em va dir:
-“Hasta luego, Lucas”

Ara paso les nits plorant desconsolada, incapaç de suportar als meus veïns esvalotats perquè ja no tindran al seu barri la casa més fashion de Collbató.

POUM què em passa això, a mi?”

ISTORIES HESTRANYES

EL BUENAZO DE ERNIE...

2011-01-26T21:58:00.002+01:00

FILL DEL NORD

2011-01-25T22:06:00.000+01:00

Ens agrada ser de Collbató i explicar la nostra. Recordeu aquesta, FILL DEL NORD?

FILL DEL NORD

Fa uns mesos vaig tenir de primera mà el goig, l'immens goig gemmalloretí..., de conèixer en detall aquesta història del tot increïble i absolutament...(???)

Una familia marroquina que viu a Collbató es va dirigir a mi a través d'un correu electrònic, per fer-me'n saber uns fets impressionants.

Al seu poblat, d'on eren originaris, prop del terrible i mític desert de Ab-duen, en la provincia meridional del AlBaed-dees, feia moltes generacions que per tradició oral els homes tenien per sobrenom: "FILL DEL NORD". Aquest home no entenia el per què d'allò, el seu significat precís, però. Quan va complir els 24 anys i veient com molts dels seus amics generacionals emigraven a Espanya, va pensar que n'era hora que ell també emprengués aquell camí i marxés cercant fortuna. El seu equipatge va ser minso, encara que no la il·lusió per millorar el seu futur i el de la seva familia que deixava enrere.

Després de creuar l'estret de Gibraltar amb patera, posant en perill per la seva vida, va aconseguir arribar a Catalunya on tenia alguns contactes. Concretament, a Martorell. Quan s'aixecava pels matins per anar a treballar veia lluny la muntanya de Montserrat, per la qual sentia una atracció exctranya i inexplicable. Un diumenge, que va lliurar de la feina a la fàbrica de matalassos, va enfilar-se fins ella atret com no sabria explicar-ho...

Poques setmanes després va fixar la residència en Collbató. Essent allà, al bat del sol i a la mateixa hora de cada jorn, pujava dalt del castell del poble on li venien al cap sensacions i imatges d'allò més confoses i pertorbadores del seu subsconscient profun. Tormentat per la influència va emmalaltir de melaconia i va haver de retornar al Marroc on, sorpresivament, a un bagul molt antic de casa dels seus avis va trobar un pergamí groguent i relligat amb plànols i anotacions del mateix castell de Collbató. N'era documentació original de les invasions sarraïnes al segle X!!!

Quan va tornar a Collbató, dues setmanes després, es va posar en contacte amb mi i m'ho va explicar això. Jo, bocabadad@... no vaig saber què dir i encara tremolo d'emoció amb la troballa a les meves mans... engolida per aquest meravellós viatge en el temps.

Potser un dia d'aquests escanejaré aquests dibuixos i els penjaré a la televisió de Collbató per donar-los a conèixer. Potser us presentaré el meu amic marroquí, ESD, amb una entrevista personal i emotiva. Potser, tot pleglat, es massa per Collbató on ningú hi veu ni escolta, ni sent ni pateix..., deixant-se portar per l'extrany art de la passivitat.

ISTÒRIES HEXTRANYES(REMIX 2009)

NOTA: Dedicat a totes les persones d'altres cultures que treballen en Collbató i per Collbató (i als d'aquí també, vinga, que si no rondineu...)

THE HISTORY

2011-01-23T21:54:00.001+01:00

Sens dubte una de les millors creacions de gemmalloret. En pocs minuts ets sents com un autèntic/a...

http://www.youtube.com/watch?v=Jk0HZZxlEng

No passa res, la vida és així de tèrbola, jajajajja.

Vinga, nois/noies, estem preparan una de grossa.

Esteu pendents/es, oi?

Amadeu Vives, el hombre que murió dos veces...

2011-01-20T22:43:00.001+01:00

Absolutamente lamentable que el tal Boadella, alguien al que nada se le debe ni ideológicamente ni culturalmente, saque provecho de la memoria del gran maestro Amadeu Vives. Miserable que sea precisamente él quien nos restregue encima de un escenario a todos los que nos sentimos de Collbató, el trance por el que hace penitencia uno de los grandes de la música de todos los tiempos con su insepultura como tema de fondo. Que el Tal, un conocido píadoso de la ideología de postín, se nos haya puesto ahora a transformar el curriculum de nuestro insigne compositor en un sitio tan poco cañí como el Madrid actual. Mal, muy mal.

Pero a tenor de su alevosía escénica recreando una virtual segunda muerte de Vives, es decir, el ostracismo baladí procurado sin pudor desde su lugar de nacimiento, Collbató, hétenos a muchos deudores por saber que será de sus exequias. Ni el trato mediatico con el tal Millet ni las imprevisiones de algunos responsables municipales han dejado claro el paradero de su honra y por ende la de todos los collbatonenses.

El dia 21 de enero volverá a triunfar nuestro inconmensurble Vives, en Madrid. Como ya lo hiciera en su juventud, alardeará su repertorio inolvidable del género chico para deleite del público. Volverán a oírse de fondo sus partituras y las ovaciones interminables de sus incondicionales, que volverá a adorarlo. Y ante su nuevo estrellato, ahora interpretado por un actor de segunda fila, todas los aplausos y miradas transcenderán el particular espacio del teatro para resonar en ese universo desde el que, seguro, nos contempla con aquella pose calma y mirada ausente que solamente se le permite a los dioses terrenales.

Sólo muere lo que se olvida, por eso Amadeu Vives sigue entre nosotros. Seguramente no pasará lo mismo con algunos políticos por suerte para todos.

Finis gloriem

NOVETATS BEN AVIAT!

2011-01-09T20:11:00.001+01:00

Esten preparant noves creacions al nostre blog. Esteu pendents!!!

Morir en Collbató...

2009-12-10T17:34:00.002+01:00

NO TODAS LAS FOTOS SON IGUALES...

2009-12-08T23:05:00.005+01:00

A uno se le ágria el ánimo viendo fotos así...

Imaginemos que estos personajes sean los próximos dirigentes de Collbató... Venga, sí. Que nuestros destinos dependeran de su buen hacer. Seguramente que con el paso del tiempo sólo nos quedaría el recuerdo de un impresionante Ferrari... derrapando por la calle Amadeu Vives...

Y es que todos y todas podemos ser grandes campeones en la vida, "los primeros de la clase"," los número 1", pero en última instancia es la vida la que siempre gana.

gemmalloret, TEAM

"LA COLLBATÓCITA ROJA"

2009-12-04T07:26:00.004+01:00

La vida no siempre es un cuento...

Pero esta vez, sí. Los equipos de producció de "collbaTVó, la televisió de Collbató, han conseguido un EXCELENTE, qué decimos, un MARAVILLOSO trabajo que nos complace emitir en exclusiva MUNDIAL para Collbató y parte de Andorra...

Todos y todas sabemos quién puede ser el personaje del cuento, La Collbatócita Roja, y que hubiéramos preferido otro final. Pero sobre todo, que nunca comenzara. Porque en Collbató, está clarísimo, que no estamos para CUENTOS.

gemmalloret, TEAM.

collbaTVó, la televisió de Collbató

2009-11-25T17:49:00.003+01:00

Ep!!!

Qui diu que n'hi ha crisi. Això és una autèntica mentira, amics/amigues. El nostre bloc s'ha gastat la pasta... i ha comprat un nou estudi de televisió sencer ($$$$$$$$$) per poder emetre en senyal digital. Ens em quedat pelats..., sí, però ha valgut la pena.

Aviat reprendrem les emissions regulars des dels nostres nous canals.

La televisió de Collbató ja esta aquí, eing!!!

LLIURE!

2009-11-24T00:39:00.002+01:00

Sí per sobre de totes les coses. Ho som, ho serem...

Us presentem un nou treball dels nostres estudis centrals, LLIURE!. Una movie-track insòlita, de gran qualitat i composició creativa, que tracta d'un dels temes més anhelats de la naturalesa humana.

Feu un bon ús, vinga!

http://www.youtube.com/watch?v=mGpwzzBlrPA&feature=channel

Gemmalloret, sòciocultural a Facebook!

2009-11-12T23:13:00.002+01:00

Ja hi som, nois/noies!

Ens em incorporat a l'univers FACEBOOK. Potser no és una gran noticia per aquest dia de novembre, però em valorat que si ho és per la HUMANITAT.

I como possiblement tu ets part d'aquest enrenou... potser ens podries felicitar, no?

Vinga, que això no pot parar.

THE HISTORY...

2009-11-11T19:55:00.004+01:00

Sorprenent treball del nostre bloc. Ets molt saberut/da de les històries de Collbató? Oi que sí? Doncs aquesta vegada et posarem a prova, jajajaja...

Mai no t'ho perdis...

http://www.youtube.com/watch?v=BtGLlXSo5xU

El olivo...

2009-11-07T08:43:00.003+01:00

Caminando hacia Can Jorba, se paró el tiempo. El cielo, el viento, el sol entretelado... hicieron el resto.

http://www.youtube.com/watch?v=HT13mrEex-4

Tanto tenemos que no sabemos.

Aviat farem el primer aniversari del bloc gemmalloret, sòciocultural...

2009-10-28T19:18:00.003+01:00

I ho volem celebrar per lo gran!!!

Hem pensat vàries idees i ens quedem amb una. Farem una restrospectiva de les millors "movie-track" que hem fet al bloc en els últims mesos. Podreu veure-les als diferents canals de "collbaTVó", la televisió de Collbató, que estem adaptant per fer-ho possible.

Volem que siqui una gran festa per a Collbató!!!

Aviat publicarem la data i el programa d'actes als quals, "malauradament" no podrà assistir en Millet...

NOTA: La veritat és que no fa un any que treballem en aquest bloc..., però per a tu això no té importància perquè saps que estem fent una bona tasca. Gràcies!!!

In vino veritas

2009-10-25T19:55:00.014+01:00

In vino veritas
(En el vino está la verdad),

de Juan Manuel Cuartero, escritor

Tal y como yo lo veo y como yo lo siento, solo hay en la vida algo parecido al vino, algo capaz de contener las riquezas de su misterio y que a su vez fluya en nuestro cuerpo de igual manera, la sangre. Y es la sangre, ayudada por su fiel e incansable escudero el corazón, quien caprichosa y aleatoriamente dictamina en mayor o menor grado de intensidad con quien si o con quien no, y es ahí, en ese espacio que reside entre el máximo y el mínimo, entre el más y el menos, entre tu eres todo y tu no eres nada, donde está la capacidad del ser humano para resistir honrosamente las incertidumbres y adversidades a las que es sometido sin piedad por ríos de experiencias, a veces más caudalosas y a veces menos, a veces en forma de riadas descontroladas y a veces en forma de corrientes de fina lluvia que al deslizarse por nuestros rostros nos hace sentir el placer de acariciarnos suavemente sin pedirnos nada a cambio, simplemente que estemos bien con nosotros mismos y con los que nos rodean, ayudando a que la tan ansiada armonía fluya por nuestras venas y nos catapulte hacia el jardín de flores que reside en nuestro pensamiento.

Ese jardín de flores existe, existe y le da vida un niño, lo riega cada día con sus juegos y sus sonrisas, los juegos y sonrisas que alimentan el espíritu noble y de buena voluntad típica de sus seis años. Lo riega día si y día también sin ahorrar esfuerzos a pesar de las trabas a la que es expuesto. Su padre llega tarde, borracho, maldiciendo y con ganas de ponerle la mano encima a alguien, es el producto de largos años recluido en una fábrica aguantando un trabajo que no le gusta y a unos compañeros que lo ignoran, no cae bien, en su rostro lleva escrito que es un mal nacido, que apacigua su amargado comportamiento haciéndole daño a los más débiles porque es un cobarde, un ser que seguramente después de su muerte vagará por este mundo sin un rumbo establecido y purgando el mal que ha hecho para siempre, necesita de una víctima... y por que no su hijo?, se quita el cinturón y aprieta los dientes, pero... hay alguien que está ahí para protegerlo, es el alma del jardín, su queridísima y desgastada madre, desgastada a base de años por los golpes de odio infringidos por el peor de los verdugos, la rabia, rabia que acrecienta el esfuerzo del niño en forma de kilómetros, ya que cada uno de esos puñetazos añade uno hasta el pozo en el que se encuentran todas sus esperanzas en forma de agua, el agua de la fina lluvia que antes nos reconfortaba y que ahora gota a gota lastra y hace rebosar el cubo que con tanta ilusión carga el niño hasta el jardín.

Pertinaz, sin ningún tipo de obligación más la que lleva sujeta a su espíritu de amor hacia su forma de vida, constante en su afán de regar y regar, para no dejar marchitar todo lo que tanto esfuerzo le costó mantener, se encuentra con una nueva traba en el de por si ya tortuoso camino de obstáculos imperecederos, la desidia, los vecinos lo saben, el barrio lo sabe, se murmuran unos a otros, se pasan la pelota pero sin acabar el partido, y al final regresan a sus casas para continuar con sus miserias, encerrados en un fortín para no ser expuestos a la habladuría de los demás, desidia que en forma de muro bloquea el paso hacia el jardín, desidia de una sociedad enferma por el yo y nada mas que el yo, que agarrada a la comodidad del hoy por mi y mañana también no se da cuenta del sufrimiento de aquel que es atormentado en la oscuridad de un túnel en forma de madre, del cual no te dejan salir, ni tan siquiera con la escalera construida por un ejército de hormiguitas que agradecidas por el atento caminar de nuestro niño construyen para poder superar el muro no sin otro esfuerzo extra, y condenando ha reducir su ánimo cada vez más devaluado por las ya de por si ligeras y disminuidas fuerzas de un pequeño.

Mamá se interpone entre el cuero desgastado y la piel inocente, sabe a lo que se expone una vez más pero no vacila ni un segundo, el primero falla, el segundo también, pero el tercero unido a la impotencia de los anteriores hace avivar la ira del verdugo con tan mala suerte que golpea con la hebilla en la cabeza, dejándola muerta sin tan siquiera darle un segundo para poder despedirse de su niño, su vida.

Y por último lo de siempre, el lamento, todos llorando la pérdida, la hipocresía reunida en torno a una tumba y un niño desconsolado, la hipocresía en forma de caricias y besos, en forma de llanto a destiempo y con fecha de caducidad, porque nada más cruzar la puerta del cementerio se convertirá en el... que hacemos para comer hoy?, que número a salido en la lotería?, oye... no me acuerdo si he recogido la ropa del tendedero, es que parece que va a llover, y alejándose con su verborrea no hacen más que pasar una nueva página del libro de la vida. El lamento de quien pudo y no quiso, de quien vio y cayó, de quien algún día te puede pasar a ti, porque si, porque nadie está a salvo de la inercia a la que nos vemos arrastrados sin darnos cuenta, inercia que en forma de espinas rodea la escalera sumergiéndose en el jardín y arrastrando a su mamá hacia la extinción de su ser, no de su estar, ya que con su estela de amor hacia su hijo tiende una alfombra de esperanza a la que desafortunadamente el no puede llegar, ya que atrapado en la maraña de espinos de un rosal y aún con un ápice de fuerza, intenta sostener el cubo con uno de sus diminutos dedos, lucha en una guerra perdida que derramará su sangre mezclada con pétalos de rosas, y amasándose mientras resbalan hacia una copa vacía crean un vino formado por la belleza de la flor y el castigo del espino, un vino único, un vino del cual no se conoce cosecha, vertido en una copa de la cual acabará bebiendo irrefrenablemente una sangre impoluta la cual acaba intoxicada por la rabia, la desidia y el lamento, pero acompañada de la esperanza que le dan las hojas aterciopeladas que con tanto mimo cuidó, y mirándonos desconsolado con una lágrima a medio camino entre el bien y el mal nos dirá...

En el vino está la verdad, mi verdad.

La verdad de a quien poco a poco le han ido marchitando su inocencia y haciéndole forjar una coraza infranqueable, que tarde o temprano puede acabar por destruir la esperanza de vida en otro jardín, quizá el tuyo.

Juan Manuel Cuartero,

escritor

BIOS...

Juan Manuel Cuartero es un buen conocedor y amigo de Collbató, de su cultura. Le agradecemos su deferencia al dejarnos publicar uno de sus más significados trabajos en nuestro bloc. Esperamos contar en en breve con nuevas de sus colaboraciones y ese estilo tan particular que nos llega muy al interior de las emociones. Gracias, JUANMA!!!

GEMMALLORET, sòciocultural

2009-10-24T11:56:00.003+02:00

Aquest en serà un dels canvis previstos per aquesta tardor. El bloc deixa de banda la seva vesant PERFORMANCE (???) per centra-se en activitats i teoritzacions més socials i culturals. L'equip que conforma aquest gran holding... que n'és aquest bloc us anirà informant.

Tenim grans projectes, tots a la teva alçada!!!

Cal encetar els nous temps amb OPTI-MISME!!!

2009-10-22T21:31:00.003+02:00

Sí, es clar que ho fem. D'ara endavant no parlarem de problemes sinó de solucions. De solucions y de persones que estiguin disposades a enfrontar-se a una realitat que no ens pot vencer.

La terra de Collbató és com la nostra pell.

Ànim, vinga!!!

Ángeles 7/7...

2009-10-17T00:44:00.007+02:00

Ep!!!

Aquesta vegada sí que hem fet el "MILL(or)ET" vídeo del mon, jajajjaja. Com sempre amb les noves tecnologies i fents amics/amigues. No ens cal una altra cosa, doncs per trobar enemics millor no fer gaire soroll. BOMMMMMMMMMMMMM!

Heu arribat aquí i per això mateix us hem de felicitar des de GEMMALLORET, PERFORMANCE perquè sou els/les millors! Mai ningú no ho havia fet, això de aguantar-hi 7 capítols d'una mateixa història amb diferents varietats..., és sens dubte una fita IMPRESIONANT la vostra, jajajja

Vinga, que som de COLLBATÓ.

http://www.youtube.com/watch?v=rKuO5TbA2QA

NOTA TÈCNICA: Com sabeu "collbaTVó" està parcialment aturada i no perquè en Millet estigués en el consell executiu... Diferents problemes logístics, tècnics, professionals, bla-bla-bla... ens han portat a un "carreró sense sortida". L'apagada analògica ens ha comportat haver d'adquirir de forma URGENT nous equips audioviusuals a la Xina... Però quan aquests vitajaven a Catalunya (Collbató), els pirates somalies van capturar-ne el vaixell pensant-se que portava tonyina (pufff).

Immediatament la "XACON" ens va trucar per oferir-nos la seva col·laboració (rata-ta-ta-ta...) i ser intermediaris en el rescat de 1000000000000000000000000 d'euros. Reunits d'urgència, "collbaTVó" va decidir una altra cosa: NI XACONADES NI "MORDIDAS". Quina va ser la nostra decisió... :

"Emetre en PIRATA, com fa el LOSANTOS (jajajja), fins cansar els pirates de l'Índic"

I podem assegurar que ho hem aconseguit: ELS PIRATES HAN CEDIT i han alliberat el vaixell amb els nostres nous equips tècnics. Aviat reprendrem les emissions regulars dels nostres canals amb un nou programari pensat per i per a COLLBATÓ.

No ens feliciteu...?

GEMMALLORET, PERFORMANCE

Ángeles...6/7

2009-10-15T00:21:00.003+02:00

Aquest bloc s'ha tornat "pallá", jajajjajajaja

Sant Corneli hauria de ser el seguidor número 1 d'aquest bloc, i tanttttttttt!

Àngels i més àngels... parlant d'amor. Uffff!

Potser ens manca a tots i totes parlar-ne, oi?

jajajaj

http://www.youtube.com/watch?v=ytMFxtfTgvA

Espereu, no obstant, la setena part...

Ángeles5/7...

2009-10-13T23:07:00.003+02:00

Ahhhhhhhhhhh!

No puc més... Estic fins mateixos coll... de tanta història de no res. Prou, si us plau, jajajajja

I quan acabarà aquesta passada?

Qui ho sap?

Ànim, nois i noies!

http://www.youtube.com/watch?v=n2aOFo-T4Dg

Ángeles4/7...

2009-10-12T23:24:00.004+02:00

Eing!!!

Esto no se puede parar, jajajajja

http://www.youtube.com/watch?v=uR_VwKdgVRE

Y venga ángeles...

Ángeles3/7...

2009-10-09T07:48:00.005+02:00

!Pero qué peñazo!

Jajajaja...

Y venga ánegeles, ahora con una tercera versión.

http://www.youtube.com/watch?v=qwMcySw-l9M

Al final nadie va a creer en ellos, los ángeles, pero si en GEMMALLORET, performance... y sus creaciones apócrifas...

Jajajaja....

Ánimo, todavía no se ha acabado esta "angelada"...

Ángeles2/7...

2009-10-07T23:59:00.004+02:00

La cosa sigue túrbia, jajajja. La verdad es que la idea de hacer venir un ángel para arreglar este tinglado puede tener muchas visiones... Aquí va otra más...

http://www.youtube.com/watch?v=9ifiQsvrOLQ

Ángeles1/7...

2009-10-07T16:41:00.004+02:00

Ya era hora, sí. Alguien tenía que venir a poner orden en todo esto. Poner fin a tanto desamparo y desídia.

Aunque se a base de Amor...

http://www.youtube.com/watch?v=BQ19-2mhYeY

ESCOLA DE NATURA DE COLLBATÓ!

2009-08-06T10:05:00.007+02:00

gemmalloret, performance... impulsa aquest nou projecte d'escola de natura, que mica a mica s'està definint i revolucionarà la forma de comprendre el medi ambient com a element generador de qualitat de vida.

Es tracta d'una intervenció socioambiental i cultural professionalitzada que té com a principals objectius el medi ambient i la inserció professional. Per donar la benvinguda al projecte, que encara està en fase d'estudi avançat... , hem fet una presentació al pur estil 'JOLIVUD', jajajaja...

Ni la PARAMOUNT, ni la 20 CENTURY FOX... ens guanyen alhora de ser creatius a la gent de Collbató, què es pensen...

Aquesta MOVIE sintetitza en poc més de tres mintus moltes de les aspiracions i desitjos que molts de nosaltres en tenim, pel que fa al medi ambient, l'acció sociocultural i a recerca de feina en Collbató. Està vist que corren nous temps...

La metàfora poètica que resegueix el guió de la MOVIE dona protagonisme als homes i dones de Collbató que volen mirar al futur amb una perspectiva diferent, evitant inèrcies i motllos destacant per sobre de tot la participació com a promoció social de tothom per aconseguir una millor qualitat de vida en Collbató.

ESCOLA DE NATURA DE COLLBATÓ:

http://www.youtube.com/watch?v=lxAtjmk6yOQ

Blog gemmalloret, performance

collbaTVó, la televisió de Collbató...

2009-08-02T21:52:00.005+02:00

Tenim novetats...

Gràcies a l'imparable èxit de les emissions dels dos canals de collbaTVó, recentment hem suscrit un acord amb una importantíssima productora de nivell internacional per posar en marxa un nou canal al setembre - el tercer- només per abonats.

Si us adoneu, cap poble dels voltants està tan ben informat com Collbató. Aquest blog i els seus canals de TV estan al servei de tots i totes les veïnes del poble oferint informació sociocultural de gran qualitat. Som, sens dubte, un espai de culte dins el variat i controvertit bano de mitjans que treballen alhora la informació.

La principal aventatge de GEMMALLORET, PERFORMANCE, és que ens ho creim el que fem. Quan parlem del MON E-NAT, pensem que existeix; quan parlem de la MELUSINA SUNYER, la bruixa de Collbató, pensem que existeix; quan...

I arribat a aquest paroxisme... també ens creiem que tu ets un gran admirador/a nostre i que no pots viure sense saber el que fem, com ho fem i perquè ho fem.

Aquesta mena de boixeria col·lectiva, on tots/es participem sense saber el perquè... ens fa més grans cada dia i ens anima a seguir aquest camí sense direcció que vam emprendre fa uns mesos.

"Oído, cocina: GRACIAS POR SER NUESTRA AUDIENCIA"

Pel que fa als preus dels abonaments, seran els següents (nosaltres també volem viure del conte...):

-Abonament anual: un somriure
-Abonament semestral: un afalac
-Abonament mensual: una mirada agradable quan obriu el blog
-Abonament setmanal: saber que estem aquí pronunciant el nom...

Si ho vegeu gaire car... podeu reclamar d'immediat.

Ah, per cert... el canal emetrà una tipologia de productes quelcom diferents dels altres dos canals. Què com seran aquest productes? Ja ens agradaria saber-ho a nosaltres..., jajajaja...

Equip gemmalloret, performance

LA MITOLOGIA SEGONS GEMMALLORET, PERFORMANCE...

2009-08-02T19:46:00.004+02:00

Hem de parlar d'èxit!!!

En unes poques hores portem unes 40 descàrregues d'una història increïble. Qui podia imaginar mai què una NAIADE i un UNICORNI es prometesin l'amor etern... Qui podia imaginar mai que aquest sentiment anés més enllà de la mitologia per esdevenir en real. Qui podia imaginar que els mateixos deus prengeusin forma humana i visquesin entre nosaltres. Qui podia imaginar que algun d'ells fosis tu...

És una història més de la teva vida, sens dubte...

GEMMALLORET, PERFORMANCE

Nota: Ja treballem per la propera MOVIE, com sempre sorprenent...

JA HO TENIM!!!!!!!!!!!

2009-07-31T19:36:00.009+02:00

Ja podeu gaudir de tota la història d'una tirada, en català.

NAYADES I L'UNICORNI...

http://www.youtube.com/watch?v=5PhNb-Br0k8

Equip gemmalloret, performance

POTSER DEMÀ...

2009-07-31T00:32:00.002+02:00

Estem treballant de valent per acabar la MOVIE "Náyade i l'unicorni". Varis equips de collbaTVó han renunciat a les seves vacances per estar-hi a temps... (ja cal que n'aprenguin alguns...).

Però el sacrifici no acava aquí, no.

També tot el personal en servei de la nostra TELEVISIÓ ha renunciat als seus sous millonaris durant tot un any per poder pagar la producció de la nova MOVIE.

Estigueu atents, potser demà penjarem la tercera part d'aquesta movie mig gallega mig catalana...

EQUIP GEMMALLORET

NÁYADES I L'UNICORNI...

2009-07-26T18:22:00.006+02:00

Des d'avui, i durant uns dies, us oferim un treball excepcional: NÁYADES I L'UNICORNI (primera i segona part). Es tracta d'una llegenda mitològica absolutament INVENTADA, que hem adaptat per convertir-la en una història d'amor (ohhhhhhhhhh, què maco...).

http://www.youtube.com/watch?v=_BYnChLuws4

Atenent a nombroses peticions ens hem vist HOVLIGATS... a traduir-ne el seu contingut, originalment en gallec (???), per tal de satisfer l'interès despertat. Talment fer-vos saber que n'hi ha prevista una tercera part, el desenllaç, d'aquí a unes setmanes.

Us agraim tot el suport que ens dediqueu en aquesta tasca de fer gran el nom de Collbató.

Equip gemmalloret, performance

CONTINUEM CREANT, TRENCANT ESQUEMES I AGRADANT PER TOT A REU...

2009-07-25T12:23:00.003+02:00

collbaTVó ha traspassat les fronteres físiques de les emocions... Hem obert per unes setmanes una delegació a Galicia, on estem produint alguns treball d'alta qualitat relacionats amb la màgia de la mitologia i les pasions humanes que voregen l'amor.

En aquest sentit hem fet fins ara tres movie, dues de les quals, FÁLAME DE TI , DEUSA i ESCÓITAME A MIN, O MEU DEUS... , ja es poden veure a la nostra televisió en exclusiva.

Estem oberts a nous suggeriments i a difondre COLLBATÓ més enllà dels límits convencionals. No ens perdeu de vista, val???

Equip gemmalloret

BONES NOTÍCIES PER ARRIBAR...

2009-07-23T16:10:00.002+02:00

Bon dia!!!!

Cal que estigueu atents/es, doncs aviat podrem conèixer el resultat dels darrers treballs d'aquest bloc en relació directa amb Collbató. Parlem de positvisme, de fer de les idees projectes de futur. No podem avençar gaire, però ben segur que no falta molt de temps.

Vinga, que som de Collbató!

Quèeeeeeeeeeee tal?

2009-07-20T23:49:00.003+02:00

Tot just avui, dia 20 de juliol, he penjat un nou treball titolat: "·"FÁLAME DE TI, DEUSA". És un homenatge en gallec a l'amor. Perquè per parlar de guerres ja tenim prou. Mica en mica anirem omplenant de vida aquest espai natural on, com sempre, les emocions i els sentiments no estan en perill d'extinció. Ànim!

NAYADES

2009-07-12T20:40:00.002+02:00

Hemos recibido esta creación, absolutamente vital, que queremos que forme parte del patrimonio GEMMALLORET, PERFORMANCE.

Continuamos trabajando en diferentes líneas, a pesar de la crisis, la gripe A y todas esas cortapisas que ya conocéis.

Ánimo, clientela!!!

Ja som aquí, novament!

2009-06-26T17:09:00.002+02:00

Tornem-hi!!!

Després d'un període obligat d'absència..., com ja sabeu per motius de salut, reprenem aquesta nova etapa amb tota la il·lusió i creativitat de sempre.

En uns dies penjarem el promés vídeo de Na Melusina Sunyer.

Gràcies COLLBA-TOTS/ES!

NA MELUSINA SUNYER, LA CALLERA DE COLLBATÓ...

2009-05-12T22:19:00.003+02:00

Quins records, em produeix aquesta història de bruixes, mmm...

Encara recordo quan vaig imaginar-me'n aquesta bruixa, després de caure el sol una tarda d'estiu. Però quina és la veritat o la paradoxa d'aquesta narració amb imatges i veu, i també música, que ens trasllada màgicament?

No ho sabeu encara?

El proper dia 15 de maig, podreu pensar en veura-la...

MON E-NAT!!!

2009-05-07T19:27:00.000+02:00

Ho hem de dir: alguna cosa no lliga.

Molts de nosaltres portem anys xiuxiuejant per Collbató amunt i avall , oi què sí? I es per això mateix que n’hi ha algunes coses que no s’entenen per més voltes que li donem... Ho diem de debò, cal que us ho prengueu seriosament d’ara en endavant, això que ara us explicarem.Vet aquí que si pugeu al turó de l’antic castell de Collbató, enlairat com sabeu a uns centenars de metres d’alçada sobre el nivell del mar, autèntic mirador d’excepció, i pareu atenció en la muntanya de Montserrat, us podreu adonar sense dificultats del següent: n’hi ha un bon grapat de blocs de pedra del massís, a una distància inusual del seu lloc.

És impossible que la seva situació d’ara hagi estat causada per un simple despreniment i esllavissada propi de l’erosió que els hagi allotjat d’aquesta manera, no penseu?.

Ni tan sols, posant-nos a especular dient bestieses..., essent dinamitats podrien haver quedat col•locats a aquelles distàncies del seu origen primitiu. I tant que no! Hem arribat a comptar unes 43 pedrotes de més de dos tones i 135 de mitja.

Altrament, no trobem una explicació normal al fet de que certa vegetació que s’escampa generosament arreu de la muntanya, no hi sigui present entre l’espai que n’ocupen aquestes enormes pedres esmentades. I encara més, que no brolli ni tan sols cap altra varietat vegetal que pugui haver colonitzat l’espai en substitució de l’originària.

Però la cosa no acaba aquí, hem analitzant fragments de pedres i de terra, a una profunditat de 20 centímetres, i no n’hi ha senyals de vida orgànica. El comptador molecular tampoc ens dona gaire informació i totes les proves i mesuraments proven que es tracta d’unes terres inusualment ermes. D’altra banda, els índexs de radioactivitat entre aquesta zona delimitada per les pedres i la immediatament anterior i posterior varia en un 0,58%. Segons els nostres assessors en la matèria, aquest fet només s’explicaria per la presència constant fa segles d’un esser de diferent alineació cromosòmica a nosaltres que va inhibir el desenvolupament normal d’aquesta biota ambiental. Un esser sobre natural, potser?

***

Força influïts per aquestes cavil•lacions de diumenge..., casuals potser com la nostra presència en el mateix Univers..., uns dies més tard i durant una de les nombroses caminades de caire contemplatiu i espiritual pels incardinals senderons de Montserrat, vam descobrir sortosament una mena de petjades en el relleu de del voral del camí antic de les Estelades, prop de les cingles bessones de l’ull d’àliga. Unes marques massa grans per dir que eren de cap esser humà, per descomptat.D’immediat van desplaçar varis helicòpters dotats de laboratoris científics i instrumental, capaços de fer in situ les proves del carbó 14, a l’objecte de determinar l’antiguitat precisa del descobriment arqueològic. En poc més de tres hores tenien les primeres conclusions empíriques, que apuntaven a varis milers d’anys.

Però quina mena d’esser va ser aquell que havia gravat el seu rastre de sobre les pedres de la muntanya de Montserrat? El nostre arqueòleg oficial i assessor en la matèria, es va atrevir a pronunciar molt neguitós que potser serien les petjades del llegendari MON E-NAT, el mite antediluvià que va habitar la serralada montserratina feia tres mils anys. Alguns van riure, altres vam tremolar...

***

Dues setmanes després...Recordeu aquells que s’ho van prendre a broma que el Mont e-nat fos per aquells paratges? Doncs un dies més tard van bescanviar el riure per varis mesos d’assenyat estudi obsessionats per esbrinar el què... De cercar la més amplia i complerta informació mai aconseguida esbrinant-ne en fons documentals, biblioteques i arxius públics i privats de Collbató i comarca que tingués a veure amb aquesta llegenda mil•lenària . D’analitzar fotografies antigues per determinar les zones on es movia aquell gegant, de mirar quadres de diferents èpoques i autors per trobar indicis, d’escanejar gravats de col•leccions incunables de la muntanya de Montserrat amb bio làser per saber-ne un xic més. D’escoltar, fins i tot, els valuosíssims relats de més de tres centes persones de les rodalies, saberudes del passat llunyà del massís a través de la inextingible tradició oral, per constatar la colpidora, la inversemblant, història del Mon e-nat.Tal volta, després d’ordenar, classificar i introduir totes aquestes dades en forma de complexes combinacions binàries en un potent programa estadístic i analític (PRO System 2020 Nesport Is). D’implementar, sobre els primers resultats preliminars obtinguts, eines de suport basades en la monotorització de mapes en 3D, predefinint alguns paràmetres per adaptar-los a la investigació. De palesar en diferents protocols infogràfics algunes imatges virtuals per orientar-nos en l’objectiu del projecte.D’establir, en definitiva, tres primeres hipòtesis de treball, una de les quals per si sola tenia no només la refutació del mètode científic pel que fa a la validació inductiva, sinó la evidenciació de que el mite del MON E-NAT sí va existir.

***

Però què era exactament el MON E-NAT?Segons diferents llegendes sirinies, uns 980 anys abans de Crist, la muntanya de Montserrat patia una maledicció per haver donat aixopluc als exercits derrotats dels negolets (antics pobladors de les terres volcàniques de la Dastrària). Una boira persistent cobria tot el massís, dia i nit i invern i estiu. Ningú que s’atrevia a enfiliar-se pels seus camins se’n sortia. Collbató aleshores es va convertir en un gran campament militar, des d’on diferentes expedicions intentaven sense èxit resoldre l’enigma de la força que mantenia l’indret sota aquell encanteri.Sembla que, segons consta, un dia es van adonar que un ésser de pedra, de grans proporcions, baixava alguns matins per un pas de la muntanya fins arribar a l’esplanada on avui està l’ermita. El seu enorme tamany, d’uns 20 30 metres d’alçada, imposava però no tant com l’aspecte i força que desprenia.Més d’un centernar de soldats es va dedicar durant unes setmanes a construir un parany per fer-lo caure.

Aquest intent i altres cinc van fracasar. Aquell esser fantàstic va destrosar tots aquells gins amb un sol cop de puny. Només el van poder vencer, set anys després, amb la col•laboració d’un bruixot que van fer venir de la mateixa Dastrària. La lluita va durar set hores, durant el primer dia de l’equinoci. El MON-A es va fer fort en un penyasegat per sobre de les coves del Salnitre. Llençava pedres amb totes les seves forces proferint crits. Llavors el bruixot, ajudat per un arc i una fletxa amb la punta impregnada en oli de firetar va aconseguir tocar el seu cor. Pel que sembla aquella bèstia antropomorfa va quedar ferida de mort en aquell moment caient com una gran pedra muntanya avall i destrossant-se en vàries parts.

***

Ho hem aconseguit!Gemmalloret, performance ha trobat les restes del MON-E-NAT. Però això no és tot, el nostre bloc està disposat a tornar-lo a la vida per uns segons i coneixer de primera mà com va esdevenir tot aquell episodi èpic d’ara fa més de 3000 anys.Com ho farem?El llibre secret de la màgia dels bruixots de la Dastrària, escrit en llàmines d’alsina, es va guardar molts segles a una ermita de la muntanya de Montserrat.

Arrel dels incendis de 1986, sortosament va caure un envà interior d’aquesta ermita coneguda com contenent aquest singuala tresor. El monjo que la va trobar es va dirigir fa unes setmanes a aquest bloc, sabent que anàven radere seu. D’immediat ens vam posar a analitzar els criptogrames cercant un remei per tornar a la vida al gegant de pedra MONT E-NAT.Només necessitem que arribi la setena nit del calendari sertere, dels astres i les llunes, per posar en pràctica la nostra troballa.

LA LLEGENDA DEL MON E-NAT...

2009-04-30T22:59:00.007+02:00

Estem negociant amb el MON E-NAT per a que tingui una secció fixa al bloc gemmalloret, performance. Us informarem dilluns. Ja portem prop de 170 descàrregues de la peli: quina passada!

TEAM GEMMALLORET

Nota d'aclariment: La pedra amb rostre antropomorf existeix i es troba molt a prop de l'accés a les coves del Salnitre, en Collbató. La resta de la història... ja la coneixeu.

2009-04-28T00:32:00.003+02:00

Estimats/des bloggers... Estem força agraïts de la resposta que ha trobat aquesta última producció anomenada LA LLEGENDA DEL MON E-NAT. Certament no ens ho esperavem aquest èxit. En poques hores més de cent descàrregues, és un luxe!!!

Collbató s'ho val, es clar que si!!!

Equip gemmalloretí

NEWS!

2009-04-25T22:19:00.002+02:00

Tot un éxit!

Podem dir-ho: el primer concurs de micro relats de Collbató ha estat exitós. Us ho agraim a tots i totes els que heu participat. Estem preparant un ampli reportatge de l'aconteixement, que aviat publicarem al bloc.

Tingeu paciència.

Equip gemmalloret, performance

CONCURS DE MICRO RELATS EADA COLLBATÓ

2009-04-15T22:13:00.005+02:00

Ja hem arribat!

Tenim tancat el plaç del concurs literari i al jurat treballant en esbrinar qui en serà el guanyador o guanyadora. La participació ha estat existosa: 25 concursants! Només ens queda assistir el proper dissabte 25 d'abril, a les 18 hores, a l'entrega de premis...

Quins nervis...

Però de veritat, aquesta vegada el gran guanyador és Collbató: que no se't rifin...

Mica en mica estem contagiant aquest nou tarannà de fer les coses, sense acritut i mals rotllos. Podem avançar perquè tenim prou energies i motius: fem-ho. Participem amb idees pròpies o d'altres en un futur del qual hem de ser protagonistes. No ens quedem al marge. Decideix-te'n ara, vinga...

Gràcies a tots i totes els que heu participat en el concurs i no dubteu que el veredicte serà absolutament just.

Equip gemmalloret, performance

Josep Manel Catalán, la fotografia en estat pur...

2009-04-14T23:15:00.003+02:00

Agraïm al nostre amic i col·laborador, Josep Manel Catalán, que ens hagi permés publicar una de les seves últimes creacions fotogràfiques (capçelera del blog).

Josep Manel Catalán és un gran coneixedor de la natura de la zona i experimentat fotògraf. Potser en endevant tindrem la sort de comptar amb les seves creacions per guarnir aquest modest bloc amb la categoria indiscutible dels seus treballs. Seria un plaer i un orgull.

Gràcies, Josep!

LA ‘BIENPAGÁ’

2009-04-01T22:42:00.010+02:00

Acabósele tirar de veta, a esta cantora de veleidades llamada gemmalloret. Remate de infarto para tan singular "dama" de la farándula en Collbató, ahora brutalmente maltratada por algunos emulando la prensa del corazón sin corazón de la que tantos palos ha recibido a cuenta de empacharse de ella diciendo qué sé yo. Finiquito dramático a meses de hartazgo mediático voraginando, a dentelladas de verdadero anuncio dentífrico, las longanizas con las que la que te dije... se ataba a las verjas candentes de lo cierto y veraz ¡Ozú!

Cárcel para sus carnes y huesos, por supuesto: mil años, mejor que cinco. Rejas de barrotes y celda de aislamiento para ella, que nos quite de la memoria sus taconeos y alardes en los escenarios de la polémica contando quisicosas... Castigo ejemplar para sus tramoyeos en entarimados proscritos, sus romerías sin bajarse del carro y ese estrellato internauta sin parangón simbolizado en su denuedo por Collbató. Que calle, ahora que debe, y nos deje asumir el daño que hemos recibido de tanto dejarnos embelesar por sus hipnóticos alardes creativos de sirena del Llobregat !Leré¡

Que se la coma el olvido toda enterita..., pero antes que devuelva a tanto zascandil cada suspiro con el que halla podido engrosar su basto imperio de acólitos/as, en unas tierras demasiado esquilmadas por el desdoro, las prepotencias y la subreptcia... Silencio para su pensar y letra, y requisitorio por su compadreo con tramas dudosas y esos enviones con los que se sacudía de encima a los forumitas en Collbató On-line como la caspa¡Arsa, mi vida!

!Fiesta mayor¡ Que nos narren y entretengan en adelante otras coplistas con más de aquí que de allí. Haberlas las hay, que entonan sus zalemas y sus zarandeos con más postura y recato que la susodicha. Por ejemplo, la Mengana, la Zutana, la... y cien más que la superan en enjundia y arte. Que sean ellas las que, ya mismo, nos hagan estremecer y llorar con sus arrebatos y pasiones escénicas a los collbatonenses de pro, !olé!, sin tener que regurgitar lo que nos ha costado la última ocurrencia de la Tal.

Facilitémosles el camino a esas nuevas y prometedoras ninfas que, entalladas en sus vestiditos de gitanillas, ya castañean con sus pies repiqueteando los tablados de la noticia. Tienen escuela y arrestos para eso y más. Extendamos entre nosotros y nosotras urbi et orbi sus nuevas como aceite en el agua, los rumores que se avistan en el horizonte, lo irreal y fantasioso de sus biografías, mentándolas. Mercadeemos a la mínima ocasión sobre lo suyo demostrando nuestra sin par erudición escatológica, para de esta guisa, glorificarlas en ese cadalso efímero en el que no tardarán en saldar cuentas como esta misma gemmalloret hace y hará. Pena, penita, pena…

Suerte, gemmalloret: la necesitaremos sin ti si un día te vas...

Gregori Portero Moral

colaborador del blog gemmalloret, performance

Ja esteu participant en el concurs de micro relats...???

2009-03-24T19:46:00.005+01:00

Us encoratjem a que presenteu vostres històries, sí. Aquelles que ningún té paciència d'escoltar-vos perquè... O, encara que sigui, perquè us tenen enveja de la bona. No obstant, cal que us afanyeu doncs ens consta que el premi serà molt disputat.

Ànim i que guanyi el millor/ la millor!!!

Què ens fa ser de Collbató?

2009-03-22T23:05:00.004+01:00

El buenazo de Ernie...

2009-03-20T00:05:00.009+01:00

La delicada línea de la razón...

2009-03-17T20:59:00.005+01:00

Todos hemos perdido algo, en la noche de ayer. Unos la compostura, el buen hacer que se presupone a quienes representan políticamente una de las opciones de gobierno en Collbató; otros, todos los demás, la confianza.

Creer tener la razón en algo no es imponer la voluntad. Imponer la voluntad con fuerza o violencia, además de ser incivilizado, nos ilustra sobre la debilidad pusilanime de quien la ejerce. Cómo entender lo sucedido durante el Pleno del pasado 16 de marzo en el Ajuntament de Collbató si no es así. Qué valentía o temeridad hizo que este vecino lanzara atropelladamente contra la Sra. Alcaldesa esos zapatos. Estamos, realmente, ante un nuevo caso de heroismo pro redimirnos de los males que se ciernen sobre nuestro pueblo. Es él, y quienes lo secundan, un paladín al que rendir pleitesía en adelante por arriesgar tanto por sus vecinos y vecinas. ¿Estamos obligados a ser salvados por coj...?

Y una vez cruzada esa delicada línea de la razón con el dislate sabido, ahora sólo queda esperar las consecuencias políticas y de otra índole. Se irán apagando las luces, los titulares, las entrevistas aquí o allá... y nos quedaremos como antes: absortos por lo sucedido. Vacíos. Inertes...

Sería de agradecer que espontáneamente la formación política en cuestión emitiera un comunicado en este sentido para atenuar en lo posible lo acacido. Que al vecino que realizó in person la acción reprobable se le amonestara como corresponda para que entienda que sus actos no pueden tolerarse en una comunidad como la nuestra. Que el resto de partidos, sin excepción manifestarán su adhesión a la Sra. Alcaldesa por el susodicho episodio. Pero por encima de todo, amigos y amigas, darnos cuenta de que esa fragilidad en estar posesión de razón nos convierte de un día para otro de promesa de futuro a caricatura.

El racionalisme de Ferrer i Guàrdia

2009-03-17T00:00:00.003+01:00

ÚLTIMA HORA!!!

2009-03-13T22:25:00.005+01:00

Us informem a corre cuita que estem treballant intensament en un gran montatge audio-visual-textual relacionat amb la guerra civil en Collbató. Cal que sabeu que els guionistes d'aquest blog..., van començar en aquest tema el 2007 (comprovable).

Aquesta singular producció tractarà transversalment l'aconteixement, des de la realitat a la ficció històrica, amb l'únic objectiu de suscitar l'interés d'un episodi històric de màxima rellevància. De cap de les maneres es valorarà políticament o ideològicament en contra o a favor dels qui en van participar, fent servir els materials amb els que treballem com a expressió de sentimients i emocions i, per descomptat, d'aprenentatge generacional.

Ningú pot pensar que gemmalloret, performance vol aprofitar per oportunisme cap cojuntura d'efemèride (70 anys del final de la guerra), ni el fet que fa unes setmanes es presentés un llibre sobre la qüestió (del Sr. Lardin). Nosaltres tenim idees pròpies, perspectives i propostes fora dels estàndars i com a únic calendari: la llum dels estels...

Després de diverses gestions amb la productora de la pel·licula "LA SIERRA DE TERUEL", que com sabeu conté escenes de gran valor socio-històric de Collbató, hem aconseguit un permís per escrit per presentar algunes escenes significatives que ens serviran per il·lustrar aquesta peça mediàtica sense, com hen dit, voler ofendre ni molestar a cap persona.

En tot cas, el nostre blog té GARANTIA TOTAL i es pot demanar raonadament la retirada de quelsevol material que sigui ofensiu o fereixi la sensibilitat; o cas contrari, que insistim amb ell fins fartar tothom...

Com sempre, Collbató guanya.

Equip Gll

Fill del nord...

2009-03-11T23:27:00.007+01:00

اِخو ديل نورتي...
(Fill del Nord)

Fa uns mesos vaig tenir de primera mà el goig, l'immens goig gemmalloretí..., de conèixer en detall aquesta història del tot increïble i absolutament...(???)

Una familia marroquina que viu a Collbató es va dirigir a mi a través d'un correu electrònic, per fer-me'n saber uns fets impressionants.

Al seu poblat, d'on eren originaris, prop del terrible i mític desert de Ab-duen, en la provincia meridional del AlBaed-dees, feia moltes generacions que per tradició oral els homes tenien per sobrenom: "FILL DEL NORD". Aquest home no entenia el per què d'allò, el seu significat precís, però. Quan va complir els 24 anys i veient com molts dels seus amics generacionals emigraven a Espanya, va pensar que n'era hora que ell també emprengués aquell camí i marxés cercant fortuna. El seu equipatge va ser minso, encara que no la il·lusió per millorar el seu futur i el de la seva familia que deixava enrere.

Després de creuar l'estret de Gibraltar amb patera, posant en perill per la seva vida, va aconseguir arribar a Catalunya on tenia alguns contactes. Concretament, a Martorell. Quan s'aixecava pels matins per anar a treballar veia lluny la muntanya de Montserrat, per la qual sentia una atracció exctranya i inexplicable. Un diumenge, que va lliurar de la feina a la fàbrica de matalassos, va enfilar-se fins ella atret com no sabria explicar-ho...

Poques setmanes després va fixar la residència en Collbató. Essent allà, al bat del sol i a la mateixa hora de cada jorn, pujava dalt del castell del poble on li venien al cap sensacions i imatges d'allò més confoses i pertorbadores del seu subsconscient profun. Tormentat per la influència va emmalaltir de melaconia i va haver de retornar al Marroc on, sorpresivament, a un bagul molt antic de casa dels seus avis va trobar un pergamí groguent i relligat amb plànols i anotacions del mateix castell de Collbató. N'era documentació original de les invasions sarraïnes al segle X!!!

Quan va tornar a Collbató, dues setmanes després, es va posar en contacte amb mi i m'ho va explicar això. Jo, bocabadad@... no vaig saber què dir i encara tremolo d'emoció amb la troballa a les meves mans... engolida per aquest meravellós viatge en el temps.

Potser un dia d'aquests escanejaré aquests dibuixos i els penjaré a la televisió de Collbató per donar-los a conèixer. Potser us presentaré el meu amic marroquí, ESD, amb una entrevista personal i emotiva. Potser, tot pleglat, es massa per Collbató on ningú hi veu ni escolta, ni sent ni pateix..., deixant-se portar per l'extrany art de la passivitat.

ISTÒRIES HEXTRANYES(REMIX 2009)

NOTA: Dedicat a totes les persones d'altres cultures que treballen en Collbató i per Collbató (i als d'aquí també, vinga, que si no rondineu...)

¡Éxito!

2009-03-11T07:53:00.004+01:00

Debemos hablar de un hito en este blog. La movie "Viatge a la teva planeta", ya ha superado la barrera de las 200 descargas en poco más de una semana. Pero este NOTICIÓN no te lo debemos a ti, seguidor/a de gemmalloret, sino a cientos de personas anónimas y ajenas que con su esfuerzo (clicar en youtube...) están cambiándolo todo. Al menos tu forma de pensar, ¡que no es poco!

Ahora ves Collbató por los ojos de los otros y piensas, puede: "Ostras, qué pueblo tengo". Pero si no lo piensas, da igual: Collbató sigue ahí desde hace unos cuantos siglos. Tranquilo/a que hoy no vamos a "moder a la yugular a nadie" porque somos todo donosura y felicidad.

Y no es para menos. Gemmalloret, performance sigue creciendo a lo ancho y a lo alto. Pronto daremos a conocer nuevas y expeditivas iniciativas que harán babear a más de dos... Lástima que tú, que cada día remiras este espacio, no digas de una vez convenciéndote:
-¿Por qué no puedo yo ser de Collbató?

Porque para serlo, de Collbató, además de tener algún vínculo también hay que participar y colaborar en su día a día. Te animamos a que dejes tu anonimato social, participes y propongas ideas. Aquí o allí, que más da. Podemos asegurarte que tu fuerza se verá recompensada, alguien te escuchará.

No te vamos a sacar de la crisis, pero no permitiremos que ésta te atesore para nada. Sé de Collbató, demuéstralo.

Equipo Gll

LA PLANETA...

2009-03-10T11:06:00.004+01:00

Què és la planeta?

És el destí dels homes.

Molt a prop de Collbató, a tocar el camí antic de Montserrat, n'hi ha un indret que té aquest nom. Com veieu, la planeta existeix... una altra cosa és si tu també (???)

Equip Gll

Hieratisme

2009-03-09T16:02:00.003+01:00

El prestigiós pianista i compositor americà Anthony B. Clark, davant els seus incondicionals a l’auditori del Memorial Central of Westland (EUA), va pronunciar fa uns dies un controvertit discurs de tres hores amb una única paraula: NO. Poc després, a uns milers de quilòmetres de distància, Jean Antoan Marloux, expert en cultius transgènics, va publicar a un diari de París un important descobriment que va titular sincrèticament: NO. Però, encara que puguin semblar estranyes aquestes dues coincidències de hieratisme comunicatiu, als pocs dies n’hi va haver una tercera de gran transcendència. El cosmonauta rus Vladimir Dimitri, al trepitjar la lluna el juliol de 1997 i davant les nombroses indicacions que li feien des del centre de control a la terra, només va gosar dir: NO.

Però què és NO?

Des de l’exaltació profunda i transcendental de la meditació, mirar d’esbrinar el seu sentit exacte en una societat com la nostra ens pot portar a una maror infinita de conseqüències esbojarrades. A confondre’ns, si més no, ja que podríem arribar a concloure que aquestes inicials –NO– amaguen des d’aquella organització ultra secreta de dimensions i abast incalculables que hom creia desapareguda i ha perviscut al llarg dels segles, fins al simple adverbi de negació, quan segurament és una altra la significança. En qualsevol cas, a hores d’ara NO reconèixer el dret natural que tenim a Catalunya de decidir què i com voler ser... és fugir d’estudi i alguna cosa més.

És prou evident que, per a algunes persones, la convocatòria de l’esquerra catalana del propassat 7 de març al Bruc, és políticament incorrecta. Una exaltació fútil per un motiu intranscendent: “el toro de Osborne”. Que no cal esforçar-se tant per a aconseguir que l’esmicolin i el venguin com a vulgar ferralla, doncs la societat té altres prioritats ara que anar preocupant-se per aquest polèmic icona pseudo publicitari. Que aquests que tenen tot el temps del mon per anar per la vida muntant mogudes..., es podrien dedicar a treballar sense sortir-se’n de mare... Que ja està be de tant ultra nacionalisme català entorpint la llibertat dels ciutadans amb tota aquesta sort d’insolidaritat. Que què es pensen aquests separatistes promovent manifestacions subversives contra l’interès general d’Espanya. Que se’ls hauria d’aplicar mà dura, el màxim rigor de la llei, a tots els convocants i convocats per traïció als valors i principis constitucionals espanyols. Que millor a la presó que deixar-los trasbalsar l’ordre públic i els interessos del país. Que millor que ni existissin...

Es pot negar tot hieràticament, menys la veritat dels que són, senten i viuen Catalunya com a una nació en la qual volen decidir. Fins i tot que aquest toro esperpèntic no hi sigui, es clar.

Patro Portero, una pintora excepcional!

2009-03-08T21:26:00.004+01:00

No us perdeu la presentació que hem penjat a Ctv, la televisió de Collbató. Podreu veure una mostra de les obres d'aquesta autora i l'extraordinària qualitat de les composicions i misatges que n'expressen.

Patro Portero va viure a Collbató fa uns anys i manté encara forts lligams amb el nostre poble. La seva habilitat destaca en totes les obres redefinint la natura i un esser humà en trànsit per la vida.

Cal apreciar la delicadesa amb que perfila els detalls i com aquest captiven l'atenció del públic amb força. La seva extensa obra, també conté vistes panoràmiques de Collbató i el seu patrimoni natural.

Agraïm a l'autora la cessió de les seves obres per confeccionar aquest petit reportatge cultural.

Equip Gll

¿Y EL PLAN “B”?

2009-03-08T10:24:00.004+01:00

No lo hay. No hay un plan “b” para evitar el cambio climático que se anuncia a diario en los medios de comunicación como si fuera la canción del verano, no nos engañemos. Aunque dentro de una década toda Europa reduzca un 15% las emisiones de Co2, las economías emergentes de Asia, con sus millones y millones de habitantes ahítos de las excelencias del capitalismo (?), solaparán con creces un esfuerzo que se presume inútil antes que empiece siquiera. ¡Esto es el fin, oh, Dios!

Bueno, pero nadie puede decir que nosotros o nosotras tenemos algo que ver, ¿eh?, porque cuando pasan cosas así seguro que mirábamos a otro lado o estábamos lejos, en esa segunda o tercera residencia que compramos en una zona tranquila del mar o la montaña. Sí, donde antes había un idílico paraje que ahora sale en las colecciones de fotografías antiguas, como inversión de futuro. Un futuro en el que el otro, ¡otra vez!, quién lo iba a decir…, es el culpable de cuantos males aquejan a esta sociedad por ese afán desmesurado en consumir y consumir a costa de lo que sea. Por cierto, ¿de qué hablábamos?

Què tal ho porteu???

2009-03-06T19:37:00.003+01:00

Ens havíem proposat espatllar l'audiència i ho hem aconseguit. No volem que això sigui un cau de gent sense motivacions, valors i interès.

Aquest espai és únic, està protegit i en perill d'extinció. Com sabem que vosaltres no el cuidareu, aquí estem nosaltres per fer la feina. Una altra vegada, clar que si.

Vosaltres no patiu.

Equip Gll

Continuem...

2009-03-04T09:01:00.005+01:00

Potser no som els millor, però si únics/ques... Us heu d'anar acostumant, tot plegat.

Aviat tindrem una secció nova, on destacats/des representants polítics del nostre entorn manifestaran les seves opinions en aquest blog.

Ens estem millorant per dins cada dia (catarsi?), perquè tu ho mereixes!!!

Equip Gll

Viatge a la teva planeta...

2009-02-26T19:59:00.003+01:00

Doncs ja fa temps que va començar, aquest viatge teu.Aqui només volem deixar constància del fet, ser fedataris d'allò esdevingut.

Després de l'aclaparador èxit de la presentació de collbaTVó, 100 descàrregues en tan sols 4 dies!, a partir de demà podreu veure un nou treball dels equips de producció de televisió de Collbató.

Ha estat un treball curós, traçat i destinat a tu, blogger de gemmalloret.

Acceptarem que no tornis mai més,després d'ell...

Equip Gll

Parlem de tu, blogger...

2009-02-25T20:17:00.007+01:00

Sí, avui és el dia. Però no serà l'ultim, es clar.

Ens han dit que no es fiquem en més enrenous... Que enfontar-se amb la gent que veu el blog no és gens ètic ni normal. Que dediquem el temps a moure'ns per Collbató, que és l'objectiu principal. Que és la pitjor de les maneres de fer amics, clients, usuaris, el que sigui...

Tenen raó, aquests.

Però no voldríem desaprofitar la "confiança" que ja ens tenim els uns i els altres, per dir-vos quatre cosetes de res...

-que ningú es pensi que volem imitar a BUENAFUENTE, que ja té suficient amb les dèries que escenifica.

-sabent això, que no és poc, no ens queda gaire marge per actuar, no?

-encara que, dins d'aquest petit espai de discrepcionalitat, se'ns ve al cap aquell moment en que vau aparèixer per Collbató. Quin dia, quin moment...

-potser el paisatge de la muntanya, la tranquilitat dels pocs carrers que n'hi ha, els batalls de les campanes...

-tant és: ja sou aquí, no?

I ara, pensant-hi, quina és la vostra planeta. Sí, és una pregunta, sens dubte. No cal que contesteu ara. Espereu fins divendres, tot serà diferent entre gemmalloret, performance i vosaltres...

Equip Gll

Con un par...

2009-02-24T22:23:00.006+01:00

... pero de ideas, la cosa funciona que no veas.

Por lo pronto son dos, pero mañana serán más.

1-Estamos en disposición de anunciar que gemmalloret, performance... está promoviendo un concurso literario de micro relatos, los detalles del cual se conocerán en un par de semanas. Su alcance va más allá del blog y su difusión dará a Collbató el protagonismo que merece.

2-El reportaje que todos esperáis (o deberíais...), se editará en este blog el próximo día viernes, 27 de febrero: VIATGE A LA TEVA PLANETA.

Necesitamos subir la MILIRRUBINA de este pueblo, que la cosa anda mústia. Deja de lamentarte y participa en todo aquello que sea de tu interés: harás fuerte a Collbató.

Mañana más, mañana igual cargaremos contra ti...

Tu blog ene-amigo (ep!)

El día después...

2009-02-23T19:33:00.005+01:00

!Gracias por vuestra confianza!

Podemos asegurar que la inaguración de la nueva Ctv, la televisió de Collbató, ha sido un éxito: más de 60 descargas en menos de 24 horas. Por cierto, ha quedado claro lo de ¿VIVES EN COLLBATÓ?, eh?... Él no podía faltar a la inaguración, por supuesto.

Pero la cosa no queda aquí: mañana anunciaremos el día y la hora en que se emitirá un documental especial elaborado durante algún tiempo por varios de nuestros equipos de redacción, dirigido a ti. Especialmente concebido para ti, amigo/a de Gemmalloret. Su título: VIATGE A LA TEVA PLANETA.

Tened en cuenta que, en catalán, "la planeta" tiene un significado muy determinado y no relacionado precisamente con la astronomía. Es importante que quede claro ese concepto, para poder llegar a entender a fondo el documental.

Así mismo, debemos recordarte que este blog no tiene por objeto garantizar tu satisfacción a través de sus informaciones o trabajos mediáticos. Es más, muchos de los que a partir de ahora puedas ver, oír o leer... irán en contra tuyo e intentarán cuestionar tu actitud ante muchas cosas que han sucedido, suceden o pueden suceder en Collbató. Porque si lo que quieres es JABÓN..., ya sabes, la puerta es muy ancha: este no es tu espacio.

Nuestro compromiso es con Collbató, sólamente. Es muy difícil querer contentarte y defender a ultranza a este pueblo, en el que seguramente eres intrascendente por todo lo que haces o no haces. En ello hay un antagonismo tácito del cual no seremos cómplices, debes comprender. Puedes pedirnos la luna, las estrellas o el mismo sol, pero nunca que cambiemos nuestra línea idiosincrática.

Te esperan tiempos difíciles, amigo/a blogger. La crisis también ha llegado a este lado ciber. Este no es lugar para tu relajo, tus frustraciones o evasiones de tres al cuarto. Aquí daremos caña incluso a la clientela, ¡estamos! No bajes la guardia, brivón/a...

Equipo GEMMALLORET, performance.

'Estrenaso'

2009-02-22T09:20:00.005+01:00

Hoy, entre 8 y 10 de la noche, y sólo aquí en este blog, ¡ESTRENASO!

Arranca la Ctv, la televisió de Collbató. Un medio moderno, ágil y efectivo de comunicar noticias que se centrará básicamente en cultura, medio ambiente y tradiciones de nuestro pueblo (programació difererida, soportada gracias a Youtube).

Porque de lo otro... hasta los mismísmosssssssssss, ja ja ja...

No obstante, estamos abiertos a las diferentes fuerzas políticas de Collbató para establecer colaboraciones puntuales, siempre en beneficio de la informació y el entente colectivo.

No tenéis excusa, esta noche aquí!!!

Por cierto, saldremos de dudas si "VIVES EN COLLBATÓ" (??????????...

Equipo Gemmalloret, performance

¿Vives en Collbató?

2009-02-21T08:39:00.003+01:00

¿Ya lo sabes...?

No, no creo que lo sepas. Es una información que sólo está en poder del equipo Gemmalloret, performance...

Sal de dudas, mañana ven a la inaguración de Ctv( la televisión de Collbató). No esperes a que te lo cuenten, sé protagonista.

Mañana, entre las 8 y las 10 de la noche: "ESTRENASO".

Equipo Gemmalloret, performance

¿Vives en Collbató?

2009-02-19T18:26:00.002+01:00

¿Sí?

No lo sabemos todavía, esto que dice el título Esperemos que el día 22 de febrero se resuelva el enigma. Suponemos que en algo te afectará, el tema.

De todas formas, amigos y amigas de este blog, no faltéis a la cita. Os prometemos cuando menos una sonrisa, que para los tiempos que corren es... agua bendita.

Recordaros, además, que posiblemente el martes o miércoles de la próxima semana os daremos una buena noticia relacinada con Collbató y de la que, a buen seguro, os sentiréis orgullosos/as.

"Quizá no exista Dios, pero Gemmalloret, performance ¡SÍ!"