"Pels vols del 1198 el noble que regia el petit feu de Collbató, Guillem de la Cartòdia -conegut amb el mot de Guillem el libidinós-, va manar fer una torre amb pedra seca de 120,9 llerts d'alçada(uns 60 metres) i una porta minumum per guaitar la zona del castell que era massa vulnerable i orientada a migdia. Però també amb l'ojectiu de cloure un presoner molt especial, que durant aquella època es va atrevir a apostatar contra la l'església pel fet que el seu ramat de 50 ovelles va ser extingit per un llamp descomunal sota el Serrat de les Garrigoses.
Ell va pensar que Deu l'havia castigat i va decidir, tot resolt, a renegar de la fe. Com n'era un vei força apreciat pel seu caràcter endolcit i aspecte nostrat no sabien com passar-li comptes. Això va no ser el pitjor doncs en uns dies va esbrossar a alguns més fins a atrevir-se a picar a les portes del castell i demanar l'apostasia, o les 50 ovelles que havia perdut.
En Guillem, molt encegat, va decidir separ-lo a ell del grup i empresonar-lo de per vida pel seu atreviment i insistència a desobeïr. Però també sabia que no n'hi havia presó de la que no fugís i no sempre de forma explicable, tant recolçat com estava pels seus veïns i veïnes.
La nova torre, que van batejar com l'"atther fie't" (l'home que no creia), la construiren fins a enraserar el cel amb ell dins. El capvespre de la primera nit se'l van trobar mort a aquell estimat pastor collbatoní, dins la seva cambra, amb una creu d'or travessant-lo i la boca plena d'escuma blavosa...
Cada any, quan era l'aniversari d'eaquells fets... la torre s'anava desgranant tota sola. El 24 de gener de 1251 va desaparèixer del tot encara que durant molts anys més tard la llum aurada de la creu enllumenava l'indret"
La veritat és que jo he vist freqüents espurneigs daurats per aquest veriqüeto, més d'una nit, però de cap manera crec que siguin dels perdonavides que van decidir ensotar-lo allà com a gest de clemència, sinó de la seva àurea que ens recorda i recorda un passat d'aquets Collbató tan oblidat pel temps i que ell, infinit, el fa present...".
